Vés al contingut

Lent gravitatòria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció gramatical
m Bot: Traient 40 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q185243
Línia 20: Línia 20:
[[Categoria:Astrofísica]]
[[Categoria:Astrofísica]]
[[Categoria:Cosmologia]]
[[Categoria:Cosmologia]]

[[af:Gravitasielens]]
[[ar:عدسة الجاذبية]]
[[bg:Гравитационна леща]]
[[br:Ferenn c'hravitadurel]]
[[cs:Gravitační čočka]]
[[da:Gravitationslinseeffekt]]
[[de:Gravitationslinseneffekt]]
[[en:Gravitational lens]]
[[eo:Gravita lenso]]
[[es:Lente gravitacional]]
[[et:Gravitatsioonilääts]]
[[fa:همگرایی گرانشی]]
[[fi:Gravitaatiolinssi]]
[[fr:Lentille gravitationnelle]]
[[gl:Lente gravitacional]]
[[he:עידוש כבידתי]]
[[hi:गुरुत्वाकर्षक लेंस]]
[[hu:Gravitációs lencse]]
[[id:Lensa gravitasi]]
[[it:Lente gravitazionale]]
[[ja:重力レンズ]]
[[ka:გრავიტაციული ლინზირება]]
[[ko:중력 렌즈]]
[[lt:Gravitacinis lęšis]]
[[lv:Gravitācijas lēca]]
[[ml:ഗ്രാവിറ്റേഷനൽ ലെൻസ്]]
[[nl:Zwaartekrachtlens]]
[[no:Gravitasjonslinse]]
[[pl:Soczewkowanie grawitacyjne]]
[[pt:Lente gravitacional]]
[[ru:Гравитационная линза]]
[[simple:Gravitational lensing]]
[[sk:Gravitačná šošovka]]
[[sl:Gravitacijska leča]]
[[sv:Gravitationslins]]
[[th:เลนส์ความโน้มถ่วง]]
[[uk:Гравітаційна лінза]]
[[ur:ثقلی عدسہ]]
[[vi:Thấu kính hấp dẫn]]
[[zh:引力透镜]]

Revisió del 04:09, 7 març 2013

Esquema d'una lent gravitatòria.
Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble - Amplieu la imatge per observar millor l'efecte.

Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una corbatura local del espai-temps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.

Les lents gravitatòries van ser predites per la teoria de la relativitat general d'Einstein. En l'any 1919 es va poder provar l'exactitud de la predicció. Durant un eclipse solar l'astrònom Arthur Eddington va observar com es corbava la trajectòria de la llum provinent d'estrelles distants al passar prop del Sol, produint-se un desplaçament aparent de les seves posicions. Els fenòmens de lents gravitatòries poden utilitzar-se per a detectar la presència d'objectes massius invisibles, tals com forats negres i fins i tot de planetes extrasolars.

Hi ha tres classes de fenòmens de lent gravitatòria:

  1. Forta: distorsions fàcilment visibles tals com la formació d'anells d'Einstein, arcs i múltiples imatges.
  1. Febles: distorsió feble dels objectes de fons que pot ser detectada únicament analitzant un gran nombre dels objectes de fons.
  1. Microlent: sense distorsió aparent en la forma però amb variacions febles de la intensitat de llum dels objectes de fons.

Una lent gravitatòria actua en tot tipus de radiació electromagnètica i no únicament en llum visible. De fet, aquest tipus de lents manquen d'aberració cromàtica, és a dir, el seu efecte no depèn de la longitud d'ona de la llum sobre la qual actuen, sinó que és igual per a tots els rangs de l'espectre electromagnètic, siga aquest òptic, infraroig, ultraviolat o qualsevol altre. Açò permet poder analitzar els objectes amplificats per la lent mitjançant les tècniques habituals de fotometria o espectroscòpia astronòmiques. Efectes de lents gravitatòries han estat proposats sobre la radiació de fons de microones i sobre algunes observacions de ràdio i raigs X.