Gneu Pompeu (fill): diferència entre les revisions
m Toponímia |
m Tipografia |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Cap al [[54 aC]] es va casar amb [[Clàudia Pulcra]], filla d'[[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Api Claudi Pulcre]] i germana de la primera esposa de [[Marc Juni Brutus|Brutus]]. |
Cap al [[54 aC]] es va casar amb [[Clàudia Pulcra]], filla d'[[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Api Claudi Pulcre]] i germana de la primera esposa de [[Marc Juni Brutus|Brutus]]. |
||
En esclatar la guerra civil que va enfrontar [[Juli Cèsar|Cèsar]] i Pompeu ([[49 aC]]), el seu pare el va enviar a [[Alexandria]] per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 |
En esclatar la guerra civil que va enfrontar [[Juli Cèsar|Cèsar]] i Pompeu ([[49 aC]]), el seu pare el va enviar a [[Alexandria]] per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 naus, amb les quals es va unir a la força naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de [[Marc Calpurni Bíbul]], que tenia l'objectiu d'evitar que Cèsar creués l'[[Adriàtic]] fins a l'[[Província de l'Epir|Epir]]. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a [[Oricum]] i va atacar [[Lissus]] sense èxit. |
||
Després de la derrota del seu pare a la [[batalla de Farsàlia]] i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar a Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar. |
Després de la derrota del seu pare a la [[batalla de Farsàlia]] i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar a Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar. |
||
Revisió del 20:50, 12 set 2023
  | |
| Nom original | (la) Gneius Pompeius Magnus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. dècada del 80 aC antiga Roma |
| Mort | 12 abril 45 aC (25/35 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | Claudia |
| Parella | Cleòpatra VII |
| Pares | Gneu Pompeu Magne i Múcia Tèrcia |
| Germans | Sext Pompeu Pius Pompeia Marc Emili Escaure (pompeià) Pompeius/Pompeia |
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.
Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Gneu Pompeu va acompanyar al seu pare a l'expedició contra els pirates (67 aC) quan només tenia uns 22 anys.
Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus.
En esclatar la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC), el seu pare el va enviar a Alexandria per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 naus, amb les quals es va unir a la força naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de Marc Calpurni Bíbul, que tenia l'objectiu d'evitar que Cèsar creués l'Adriàtic fins a l'Epir. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a Oricum i va atacar Lissus sense èxit.
Després de la derrota del seu pare a la batalla de Farsàlia i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar a Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar.
En el seu camí cap a Àfrica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la notícia de boca del seu germà, de la mort del seu pare. Junt amb aquest germà, Sext, es va unir a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'Àfrica des d'on van continuar la resistència contra Cèsar.
Després d'un temps a Àfrica, el 47 aC va marxar a Hispània per recuperar aquesta regió pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare i reclutar forces per reforçar Àfrica; però no va arribar immediatament a Hispània, i primer va fer un atac infructuós a Ascurum a Mauritània i després es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les Balears) i no va desembarcar fins al 46 aC.
Un mica després se li van unir el seu germà Sext Pompeu Pius, Tit Labiè i altres optimats que havien fugit d'Àfrica després de la batalla de Tapsos. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. Juli Cèsar va enviar a la zona al seu llegat Gai Didi i a finals de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el 45 aC amb la batalla de Munda, amb un nou triomf de Cèsar (17 de març del 45 aC).
Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a Carteia a la costa d'on va sortir amb un esquadró de 20 vaixells; però per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprès per Gai Didi que havia sortit de Gades amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup; Pompeu va fugir cap a l'interior, però fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Cèsar que el va tenir exposat a Hispalis.