Gneu Pompeu (fill): diferència entre les revisions
m Robot afegeix: sh:Gnej Pompej |
m neteja i estandardització de codi |
||
| (32 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Gneu Pompeu Magne''' (''Cnaeus Pompeius Magnus'', [[79 |
'''Gneu Pompeu Magne''' (''Cnaeus Pompeius Magnus'', [[79 aC|79]] - [[45 aC]]), conegut com «'''el Jove'''» o '''Pompeu el Jove''' per distingir-lo del pare, [[Gneu Pompeu Magne]], va ser un militar romà de final del [[República Romana|període republicà]] que es va enfrontar a [[Juli Cèsar|Cèsar]] durant la guerra civil del [[49 aC|48]] al [[45 aC]].<ref name=smith>{{Ref-llibre|urlcapítol=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dpompeius-bio-24|llengua=anglès|capítol=24. Cn. Pompeius Magnus|títol=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology|data=1870|editorial=John Murray|lloc=Londres|editor=[[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (ed.)}}</ref> |
||
Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, [[Múcia Tèrcia]]. Gneu Pompeu va acompanyar |
Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, [[Múcia Tèrcia]]. Gneu Pompeu va acompanyar el seu pare a l'expedició contra els pirates ([[67 aC]]) quan tenia uns 22 anys. No van tenir fills.<ref name=smith/> |
||
Cap al [[54 |
Cap al [[54 aC]] es va casar amb [[Clàudia Pulcra]], filla d'[[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Api Claudi Pulcre]] i germana de la primera esposa de [[Marc Juni Brutus|Brutus]]. |
||
Quan va esclatar la guerra civil que va enfrontar [[Juli Cèsar|Cèsar]] i Pompeu ([[49 aC]]), el seu pare el va enviar a [[Alexandria]] per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes cinquanta naus, amb les quals es va aliar a la força naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de [[Marc Calpurni Bíbul]], que actuava per a evitar que Cèsar creués l'[[Adriàtic]] fins a l'[[Província de l'Epir|Epir]]. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a [[Oricum]] i va atacar [[Lissus]] sense succés. |
|||
Després de la derrota del seu pare a la batalla de |
Després de la derrota del seu pare a la [[batalla de Farsàlia]] i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar. |
||
Quan feia camí cap a Àfrica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la notícia de boca del seu germà [[Sext Pompeu Pius|Sext]], de la mort del seu pare. Junt amb Sext es va aliar a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'[[Àfrica]] des d'on van continuar la resistència contra Cèsar. |
|||
Després d'un temps a Àfrica, el [[47 |
Després d'un temps a Àfrica, el [[47 aC]] se'n va anar a [[Hispània]] per recuperar aquesta regió pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare, i reclutar forces per reforçar Àfrica; però no va arribar immediatament a Hispània. Primer va fer un atac infructuós a Ascurum a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] i després es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les [[Balears]]) i no va desembarcar fins al [[46 aC]].<ref name=smith /> |
||
Un mica després |
Un mica després s'hi va aliar el seu germà [[Sext Pompeu Pius]], Tit Labiè i altres optimats que havien fugit d'Àfrica després de la [[batalla de Tapsos]]. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. [[Juli Cèsar]] va enviar a la zona el seu llegat Gai Didi i a final de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el [[45 aC]] amb la [[Batalla de Munda (45 aC)|batalla de Munda]],<ref>{{GEC|2=batalla-de-munda|3=batalla de Munda}}</ref> amb un nou triomf de Cèsar el [[17 de març]] del [[45 aC]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Pompeius Magnus (2), Gnaeus|url=http://classics.oxfordre.com/view/10.1093/acrefore/9780199381135.001.0001/acrefore-9780199381135-e-5208|editorial=Oxford University Press|data=2015-12-22|isbn=978-0-19-938113-5|doi=10.1093/acrefore/9780199381135.013.5208|llengua=en|nom=Guy Edward Farquhar|cognom=Chilver|nom2=Ernst|cognom2=Badian}}</ref> |
||
Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a [[Carteia]] a la costa |
Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a [[Carteia]] a la costa d'on va sortir amb un esquadró de vint vaixells.<ref name=smith/> Per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprès per Gai Didi que havia sortit de [[Gades]] amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup. Pompeu va fugir cap a l'interior, però fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Cèsar que el va exposar a [[Hispalis]], l'actual [[Sevilla]].<ref name=smith /> |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* {{Ref-publicació|article=El món romà i la Hispània Tarraconense precatalana|url=https://doi.org/10.2436/20.1001.01.196|publicació=Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics|data=2019|issn=2013-3995|pàgines=21–78|exemplar=30|doi=10.2436/20.1001.01.196|nom=Josep M.|cognom=Nolla i Brufau}} |
|||
* {{Ref-llibre|títol=Generals and God-kings: Gnaeus Pompeius Magnus and the Apotheosis of Augustus|editorial=Lulu|data=2011|isbn=978-1-257-85284-0|llengua=en|nom=Jeremy|cognom=Slate}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Militars de Roma]] |
|||
[[Categoria:Navegants italians]] |
|||
[[Categoria:Almiralls italians]] |
|||
[[Categoria:Almiralls romans]] |
[[Categoria:Almiralls romans]] |
||
[[Categoria:Gens Pompeia]] |
[[Categoria:Gens Pompeia]] |
||
{{ORDENA:Pompeu Magne, Gneu}} |
{{ORDENA:Pompeu Magne, Gneu}} |
||
[[bg:Гней Помпей (младши)]] |
|||
[[de:Gnaeus Pompeius der Jüngere]] |
|||
[[en:Gnaeus Pompeius]] |
|||
[[es:Cneo Pompeyo el Joven]] |
|||
[[eu:Gneo Ponpeio]] |
|||
[[fi:Gnaeus Pompeius]] |
|||
[[fr:Pompée le Jeune]] |
|||
[[ko:그나이우스 폼페이우스]] |
|||
[[nl:Gnaeus Pompeius Magnus minor]] |
|||
[[pl:Gnejusz Pompejusz Młodszy]] |
|||
[[sh:Gnej Pompej]] |
|||
[[tr:Gnaeus Pompeius]] |
|||
Revisió de 01:23, 16 gen 2024
  | |
| Nom original | (la) Gneius Pompeius Magnus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. dècada del 80 aC antiga Roma |
| Mort | 12 abril 45 aC (25/35 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | Claudia |
| Parella | Cleòpatra VII |
| Pares | Gneu Pompeu Magne i Múcia Tèrcia |
| Germans | Sext Pompeu Pius Pompeia Marc Emili Escaure (pompeià) Pompeius/Pompeia |
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com «el Jove» o Pompeu el Jove per distingir-lo del pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de final del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.[1]
Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Gneu Pompeu va acompanyar el seu pare a l'expedició contra els pirates (67 aC) quan tenia uns 22 anys. No van tenir fills.[1]
Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus.
Quan va esclatar la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC), el seu pare el va enviar a Alexandria per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes cinquanta naus, amb les quals es va aliar a la força naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de Marc Calpurni Bíbul, que actuava per a evitar que Cèsar creués l'Adriàtic fins a l'Epir. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a Oricum i va atacar Lissus sense succés.
Després de la derrota del seu pare a la batalla de Farsàlia i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar.
Quan feia camí cap a Àfrica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la notícia de boca del seu germà Sext, de la mort del seu pare. Junt amb Sext es va aliar a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'Àfrica des d'on van continuar la resistència contra Cèsar.
Després d'un temps a Àfrica, el 47 aC se'n va anar a Hispània per recuperar aquesta regió pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare, i reclutar forces per reforçar Àfrica; però no va arribar immediatament a Hispània. Primer va fer un atac infructuós a Ascurum a Mauritània i després es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les Balears) i no va desembarcar fins al 46 aC.[1]
Un mica després s'hi va aliar el seu germà Sext Pompeu Pius, Tit Labiè i altres optimats que havien fugit d'Àfrica després de la batalla de Tapsos. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. Juli Cèsar va enviar a la zona el seu llegat Gai Didi i a final de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el 45 aC amb la batalla de Munda,[2] amb un nou triomf de Cèsar el 17 de març del 45 aC.[3]
Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a Carteia a la costa d'on va sortir amb un esquadró de vint vaixells.[1] Per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprès per Gai Didi que havia sortit de Gades amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup. Pompeu va fugir cap a l'interior, però fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Cèsar que el va exposar a Hispalis, l'actual Sevilla.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «24. Cn. Pompeius Magnus». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
- ↑ «batalla de Munda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Chilver, Guy Edward Farquhar; Badian, Ernst. Pompeius Magnus (2), Gnaeus (en anglès). Oxford University Press, 2015-12-22. DOI 10.1093/acrefore/9780199381135.013.5208. ISBN 978-0-19-938113-5.
Bibliografia
[modifica]- Nolla i Brufau, Josep M. «El món romà i la Hispània Tarraconense precatalana». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 30, 2019, pàg. 21–78. DOI: 10.2436/20.1001.01.196. ISSN: 2013-3995.
- Slate, Jeremy. Generals and God-kings: Gnaeus Pompeius Magnus and the Apotheosis of Augustus (en anglès). Lulu, 2011. ISBN 978-1-257-85284-0.