Homo habilis: diferència entre les revisions
Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 91.204.127.147. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
| significat_nom_cientific = Home hàbil |
| significat_nom_cientific = Home hàbil |
||
}} |
}} |
||
'''''Homo habilis''''' és una [[espècie]] extinta d'[[homínid]] que visqué a l'[[Àfrica]] de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom ''habilis'', 'hàbil', li ve del fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer [[fòssil]] fou descobert per [[Louis Leakey|Louis Seymour Bazett Leakey]] el [[1960]]. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Coll | nom = Maria | article = i L'home va parlar | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 89 |data = març 2010 | pàgines = p. 54-58 |issn =1695-2014}}</ref> |
'''''Homo habilis''''' és una [[espècie]] extinta d'[[homínid]] que visqué a l'[[Àfrica]] de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom ''habilis'', 'hàbil', li ve del fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer [[fòssil]] fou descobert per [[Louis Leakey|Louis Seymour Bazett Leakey]] el [[1960]]. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Coll | nom = Maria | article = i L'home va parlar | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 89 |data = març 2010 | pàgines = p. 54-58 |issn =1695-2014}}</ref> |
||
Se'ls va batejar al començament com a ''Teantrops'' o ''Prezinjantrops''. ''H. habilis'' és considerat com a forma gràcil avançada dels [[Australopithecines|australopitecs]] per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació ''Australopithecus habilis''. Per d'altres, ''H. habilis'' representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als ''[[Homo]]''. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la [[capacitat encefàlica]]; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.<ref name="Sapiens2">{{ref-publicació| cognom= Carbonell| nom = Eudald | article = Quina és la primera espècia d'humans? | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 90| data = abril 2010 | pàgines = p. 6 |issn =1695-2014}}</ref> |
Se'ls va batejar al començament com a ''Teantrops'' o ''Prezinjantrops''. ''H. habilis'' és considerat com a forma gràcil avançada dels [[Australopithecines|australopitecs]] per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació ''Australopithecus habilis''. Per d'altres, ''H. habilis'' representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als ''[[Homo]]''. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la [[capacitat encefàlica]]; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.<ref name="Sapiens2">{{ref-publicació| cognom= Carbonell| nom = Eudald | article = Quina és la primera espècia d'humans? | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 90| data = abril 2010 | pàgines = p. 6 |issn =1695-2014}}</ref> |
||
Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que ''Homo habilis'' i ''[[Homo rudolfensis|H. rudolfensis]]'' no eren més que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar ''H. rudolfensis'' com a espècie separada -probablement d'aparició anterior- i contemporània de ''H. habilis''. |
Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que ''Homo habilis'' i ''[[Homo rudolfensis|H. rudolfensis]]'' no eren més que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar ''H. rudolfensis'' com a espècie separada -probablement d'aparició anterior- i contemporània de ''H. habilis''. |
||
Els jaciments més importants són el de [[Koobi Fora]] ([[Kenya]]) i el de la [[Gola d'Olduvai]] ([[Tanzània]]). Mesuraven entre 1,3 m i 1,5 m, i la grandària del seu cervell era de 620 cm³. |
|||
Els jaciments més importants són el de [[Koobi Fora]] ([[Kenya]]) i el de la [[Gola d'Olduvai]] ([[Tanzània]]). Mesuraven entre 1,3 m i 1,5 m, i la grandària del seu cervell era de 620 cm³. |
Els jaciments més importants són el de [[Koobi Fora]] ([[Kenya]]) i el de la [[Gola d'Olduvai]] ([[Tanzània]]). Mesuraven entre 1,3 m i 1,5 m, i la grandària del seu cervell era de 620 cm³. |
||
| Línia 23: | Línia 21: | ||
Com Eudald Carbonell diu ''“quan una espècie està en equilibri amb l'entorn, l'evolució no funciona”''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Sapiens el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència|edició=Tercera edició|llengua=Català|data=2000|editorial=labutxaca|lloc=Barcelona|pàgines=67}}</ref> |
Com Eudald Carbonell diu ''“quan una espècie està en equilibri amb l'entorn, l'evolució no funciona”''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Sapiens el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència|edició=Tercera edició|llengua=Català|data=2000|editorial=labutxaca|lloc=Barcelona|pàgines=67}}</ref> |
||
== |
== Referències == |
||
{{Projectes germans}} |
{{Projectes germans}} |
||
Revisió del 11:47, 20 abr 2021
 Reconstrucció de KNM-ER 1813 al Museu Senckenberg d'Història Natural | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Tribu | Hominini |
| Gènere | Homo |
| Espècie | Homo habilis  Leakey et al., 1964 |
| Tipus taxonòmic | OH 7 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Home hàbil |
Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, 'hàbil', li ve del fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer fòssil fou descobert per Louis Seymour Bazett Leakey el 1960. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.[2]
Se'ls va batejar al començament com a Teantrops o Prezinjantrops. H. habilis és considerat com a forma gràcil avançada dels australopitecs per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació Australopithecus habilis. Per d'altres, H. habilis representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als Homo. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.[3]
Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que Homo habilis i H. rudolfensis no eren més que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar H. rudolfensis com a espècie separada -probablement d'aparició anterior- i contemporània de H. habilis.
Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània). Mesuraven entre 1,3 m i 1,5 m, i la grandària del seu cervell era de 620 cm³.
Posseïa consciència de família i de grup, que els seus individus s'ajudaven entre ells.
Els Homo habilis mai van sortir d'Àfrica, simplement perquè no van desenvolupar una tecnologia més evolucionada i encara utilitzaven eines rudimentàries. A més, eren molt pocs i estaven en equilibri amb el seu entorn per tant tampoc veien la necessitat d'evolucionar i marxar d'on estaven.
Com Eudald Carbonell diu “quan una espècie està en equilibri amb l'entorn, l'evolució no funciona”.[4]
Referències
- ↑ Entrada «Homo habilis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: {{{consulta}}}].
- ↑ Coll, Maria «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, març 2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Carbonell, Eudald «Quina és la primera espècia d'humans?». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 6. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Sapiens el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència (en català). Tercera edició. Barcelona: labutxaca, 2000, p. 67.
| Australopitecs |
| ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Humans i protohumans |
| ||||||||
| Miscel·lània | |||||||||
