Hannó el Navegant

La ruta d'Hannó el Navegant

Hannó el Navegant (Ἄννων) fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d'un Periplus (πξρίπλουρ) conegut per Periple d'Hannó, un breu relat d'un viatge a una part d'Àfrica.

L'obra fou originalment escrita en llengua púnica però fou traduïda al grec. L'original púnic s'ha perdut. L'autor de l'obra es desconegut. Hannó i altres navegants no poden ser fixats en cap època especial.

Plini diu que Hannó va iniciar el viatge quan Cartago estava "en la condició més florida (Punicis rebus florentissimis, Carthaginis potentia florente)" i com que es anomenat dux o imperator per Solinus, cal considerar que fou sufet.

A l'obra Hannó diu que fou enviat al viatge pels seus conciutadans per arribar fins les Columnes d'Hèrcules i trobar les ciutats libiofenícies, i que el va iniciar amb 50 pentecoteres i fins a 30.000 homes i dones amb les provisions necessàries; al seu retorn va dedicar la narració inscrita en tauletes al temple de Cronos (Plini diu al temple de Juno).

El Periplos grec és suposament una versió de les tauletes púniques. Aquesta vaguetat fa que l'expedició es pugui situar entre el segle VI aC i el segle II aC. Molts autors consideren a Hannó del segle VI aC (vers 570 aC) i altres el consideren el pare d'Amílcar època en què els cartaginesos van fer viatges semblants; el nombre de trenta mil colons no és possible; també molts dels llocs esmentats al relat són impossibles de localitzar i en part són fabulosos; tot i així sembla probable que un viatge a la costa africana fos iniciat pels fenicis en alguna època sense poder determinar on van arribar, tot i que s'especula que fins a l'illa de Bioko (l'antiga Fernando Poo) i Camerun.