Osseta: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Ossetian language |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| (15 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{llengua |
{{Infotaula llengua |
||
|altresdenominacions= |
|||
|pronunciació= |
|||
|nomnadiu= 'Ирон {{unicode|ӕ}}взаг, Iron ævzag'' |
|nomnadiu= 'Ирон {{unicode|ӕ}}взаг, Iron ævzag'' |
||
|estats= [[Rússia]], [[Geòrgia]], [[Turquia]] |
|estats= [[Rússia]], [[Geòrgia]], [[Turquia]] |
||
|regió=[[Caucas]] |
|regió= [[Caucas]] |
||
|parlants= ~700,000 |
|parlants= ~700,000 |
||
| |
|iso1=os |
||
|iso2=oss |
|||
|família=[[Llengües indoeuropees]]<br /> |
|||
|sil=oss |
|||
[[Llengües indoiranianes]]<br /> |
|||
}} |
|||
;Llengües iranianes<br /> |
|||
| ⚫ | L{{'}}'''osseta'''<ref name="diec">{{diec|osseta}}</ref> o '''osset'''<ref name="enciclopèdia">{{GEC|0198243|osseta}}</ref><ref name="enciclopèdia2">Entrada '''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167511 osset]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2024 }}''' al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana</ref> (osseta: Ирон æвзаг, ''Iron ævzhag'' o Иронау, ''Ironau;'' {{Lang-fa|اوسِتی}}) és una [[llengües iràniques|llengua irànica]] parlada pels [[ossetes]] als estreps del [[Caucas]], a la frontera entre [[Rússia]] i [[Geòrgia]]. |
||
Iranianes<br /> |
|||
'''Iranianes del Nord-Oest'' |
|||
|nació=[[Ossètia del Nord - Alània]], [[Ossètia del Sud]] |
|||
|regulat='''?''' (?) |
|||
|iso1=os|iso2=oss|sil=oss}} |
|||
| ⚫ | L''''osseta'''<ref name="diec">{{diec|osseta}}</ref> o '''osset'''<ref name="enciclopèdia"> |
||
L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a [[Ossètia del Nord - Alània]] (capital: [[Vladikavkaz]]), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada [[Ossètia del Sud]] (capital: [[Tskhinvali]]). Els parlants de l'osseta són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud. |
L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a [[Ossètia del Nord - Alània]] (capital: [[Vladikavkaz]]), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada [[Ossètia del Sud]] (capital: [[Tskhinvali]]). Els parlants de l'osseta són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud. |
||
L'osseta, juntament amb el [[persa]] [[Tati|tat]] i el [[talix]], és una de les principals [[llengües iràniques]] del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels [[alans]], que formaven part dels [[sàrmates]], un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates. |
L'osseta, juntament amb el [[persa]] [[Tati|tat]] i el [[talix]], és una de les principals [[llengües iràniques]] del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels [[alans]], que formaven part dels [[sàrmates]], un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates. |
||
== Dialectes == |
== Dialectes == |
||
Té dos dialectes principals: l'[[iron]] i el [[digor]], el primer dels quals és el més parlat. L'osseta escrit es reconeix immediatament per l'ús de la lletra ''æ'', que no es troba en cap més llengua de les que utilitzen l'[[alfabet ciríl·lic]]. |
Té dos dialectes principals: l'[[iron]] i el [[digor]], el primer dels quals és el més parlat. L'osseta escrit es reconeix immediatament per l'ús de la lletra ''æ'', que no es troba en cap més llengua de les que utilitzen l'[[alfabet ciríl·lic]]. |
||
[[Fitxer:Oseta latina skribo.jpg| |
[[Fitxer:Oseta latina skribo.jpg|miniatura|Text osseta d'un llibre publicat el 1935]] |
||
== Alfabet == |
== Alfabet == |
||
La forma literària de la llengua té 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs. |
La forma literària de la llengua té 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs. |
||
| Línia 33: | Línia 26: | ||
== Ús de la llengua == |
== Ús de la llengua == |
||
[[Fitxer:1agRastdzinad.jpg| |
[[Fitxer:1agRastdzinad.jpg|miniatura|El diari [[Ræstdzinad]] en osseta, [[1923]]]] |
||
El primer llibre imprès en osset aparegué el 1798. El primer diari, [[Iron Gazet]], s'edità el [[23 de juliol]] de [[1906]] a [[Vladikavkaz]]. |
El primer llibre imprès en osset aparegué el 1798. El primer diari, [[Iron Gazet]], s'edità el [[23 de juliol]] de [[1906]] a [[Vladikavkaz]]. |
||
| Línia 46: | Línia 39: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
|||
<references /> |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949 |
* Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949 |
||
* Lora Arys-Djanaieva. <cite>Parlons Ossète</cite>. Paris: L'Harmattan, 2004, ISBN |
* Lora Arys-Djanaieva. <cite>Parlons Ossète</cite>. Paris: L'Harmattan, 2004, {{ISBN|2-7475-6235-2}}. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
| Línia 55: | Línia 49: | ||
{{InterWiki|os|osset}} |
{{InterWiki|os|osset}} |
||
* [http://ironau.ru/english.html Materials en anglès i francès] |
* [http://ironau.ru/english.html Materials en anglès i francès] |
||
* [http://www.rosettaproject.org/archive/indo-european/asia/ose Secció osseta del Rosetta Project] |
* [http://www.rosettaproject.org/archive/indo-european/asia/ose Secció osseta del Rosetta Project]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} |
||
* [http://www.omniglot.com/writing/ossetian.htm Omniglot - Osset (Ирон æвзаг / Дигорон æвзаг)] |
* [http://www.omniglot.com/writing/ossetian.htm Omniglot - Osset (Ирон æвзаг / Дигорон æвзаг)] |
||
* {{ethnologue|oss}} |
* {{ethnologue|oss}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{Esborrany de llengua indoeuropea}} |
|||
[[Categoria:Ossètia]] |
[[Categoria:Ossètia]] |
||
| Línia 66: | Línia 60: | ||
[[Categoria:Llengües de Rússia]] |
[[Categoria:Llengües de Rússia]] |
||
[[Categoria:Llengües de Geòrgia]] |
[[Categoria:Llengües de Geòrgia]] |
||
[[Categoria:Llengües amenaçades d'Europa]] |
|||
Revisió del 03:20, 31 gen 2024
| 'Ирон ӕвзаг, Iron ævzag | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | ~700,000 |
| Parlants nadius | 599.250 (2010 ) |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Rússia, Geòrgia, Turquia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i Ossetian Cyrillic alphabet (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | os |
| ISO 639-2 | oss |
| ISO 639-3 | oss |
| SIL | oss |
| Glottolog | osse1243 |
| Ethnologue | oss |
| UNESCO | 1066 |
| IETF | os |
L'osseta[1] o osset[2][3] (osseta: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau; persa: اوسِتی) és una llengua irànica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.
L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a Ossètia del Nord - Alània (capital: Vladikavkaz), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada Ossètia del Sud (capital: Tskhinvali). Els parlants de l'osseta són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud.
L'osseta, juntament amb el persa tat i el talix, és una de les principals llengües iràniques del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels alans, que formaven part dels sàrmates, un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates.
Dialectes
Té dos dialectes principals: l'iron i el digor, el primer dels quals és el més parlat. L'osseta escrit es reconeix immediatament per l'ús de la lletra æ, que no es troba en cap més llengua de les que utilitzen l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet
La forma literària de la llengua té 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs.
Alfabet ciríl·lic (des de 1937): А/а, Ӕ/ӕ, Б/б, В/в, Г/г, Гъ/гъ, Д/д, Дж/дж, Дз/дз, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Къ/къ, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Пъ/пъ, Р/р, С/с, Т/т, Тъ/тъ, У/у, Ф/ф, Х/х, Хъ/хъ, Ц/ц, Цъ/цъ, Ч/ч, Чъ/чъ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.
Alfabet romà (1923-1937): A/a, Æ/æ, B/b, C/c, Č/č, D/d, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, Q/q, R/r, S/s, Š/š, T/t, U/u, V/v, X/x, Y/y, Z/z, Ž/ž
Ús de la llengua
El primer llibre imprès en osset aparegué el 1798. El primer diari, Iron Gazet, s'edità el 23 de juliol de 1906 a Vladikavkaz.
Mentre que l'osset és llengua oficial tant a la part septentrional com la meridional, juntament amb el rus, el seu ús es limita a publicar noves lleis en diaris ossets. Hi ha dos diaris principals en osset: Ræstdzinad (Рæстдзинад, "Veritat") al Nord i Xurzærin (Хурзæрин, "Arc de Sant Martí") al sud. Alguns petits diaris de districtes escriuen en osset part dels articles. Hi ha una revista mensual Max dug (Мах дуг, "La nostra era"), dedicat a la poesia i a la ficció literària.
L'osseta és ensenyat a les escoles secundàries i els nadius en llengua osseta poden rebre cursos de literatura osseta.
Vegeu també
Referències
- ↑ «osseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Osseta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Entrada osset[Enllaç no actiu] al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Bibliografia
- Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949
- Lora Arys-Djanaieva. Parlons Ossète. Paris: L'Harmattan, 2004, ISBN 2-7475-6235-2.
Enllaços externs
- Materials en anglès i francès
- Secció osseta del Rosetta Project[Enllaç no actiu]
- Omniglot - Osset (Ирон æвзаг / Дигорон æвзаг)
- Informació sobre Osseta a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “oss” (anglès)