Vés al contingut

Sanjaq: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Vegeu també: Canvis menors, neteja AWB
m espais en encapalaments
Línia 2: Línia 2:
El '''sandjak''' era una [[circumscripció territorial]] de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]]. ''Sandjak'' i les seves diverses variants (''sanjak'', ''sanjaq'', ''sinjaq'') són transliteracions de la paraula [[turc]]a ''sancak'' (antigament escrita سنجاق), literalment '[[estendard]]'. Aquesta mena de divisions administratives també s'anomenaven amb el nom [[àrab]] que significa '[[bandera]]<nowiki/>': لواء (''liwa''). El governador d'un sandjak era el '''sandjakbegi'''.
El '''sandjak''' era una [[circumscripció territorial]] de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]]. ''Sandjak'' i les seves diverses variants (''sanjak'', ''sanjaq'', ''sinjaq'') són transliteracions de la paraula [[turc]]a ''sancak'' (antigament escrita سنجاق), literalment '[[estendard]]'. Aquesta mena de divisions administratives també s'anomenaven amb el nom [[àrab]] que significa '[[bandera]]<nowiki/>': لواء (''liwa''). El governador d'un sandjak era el '''sandjakbegi'''.


==Història==
== Història ==
Els sandjaks, originàriament, eren les subdivisions de primer nivell de l'Imperi otomà. Van aparèixer a mitjan [[segle XIV]] com a districtes militars que formaven part del ''[[timar]]'', un [[feu]] concedit a aquell qui havia conquerit nous territoris. A més a més de l'exèrcit professional, que rebia una paga per la seva feina, l'exèrcit otomà tenia uns cossos de soldats de cavalleria, els [[sipai]]s, que prestaven el servei militar a canvi de feus concedits pel [[soldà]] (els feus més grans s'anomenaven ''khas'' i ''ziamet'', els més petits ''timar''). Els sipais s'ajuntaven en batallons formats segons el sandjak on vivien i eren comandats per un oficial anomenat el ''sandjak-beg'' o «[[bei]] del sandjak», cosa que equivaldria al governador del districte.
Els sandjaks, originàriament, eren les subdivisions de primer nivell de l'Imperi otomà. Van aparèixer a mitjan [[segle XIV]] com a districtes militars que formaven part del ''[[timar]]'', un [[feu]] concedit a aquell qui havia conquerit nous territoris. A més a més de l'exèrcit professional, que rebia una paga per la seva feina, l'exèrcit otomà tenia uns cossos de soldats de cavalleria, els [[sipai]]s, que prestaven el servei militar a canvi de feus concedits pel [[soldà]] (els feus més grans s'anomenaven ''khas'' i ''ziamet'', els més petits ''timar''). Els sipais s'ajuntaven en batallons formats segons el sandjak on vivien i eren comandats per un oficial anomenat el ''sandjak-beg'' o «[[bei]] del sandjak», cosa que equivaldria al governador del districte.



Revisió del 07:00, 18 oct 2017

Per a la regió històrica de Sèrbia i Montenegro, vegeu Sandžak.

El sandjak era una circumscripció territorial de l'Imperi otomà. Sandjak i les seves diverses variants (sanjak, sanjaq, sinjaq) són transliteracions de la paraula turca sancak (antigament escrita سنجاق), literalment 'estendard'. Aquesta mena de divisions administratives també s'anomenaven amb el nom àrab que significa 'bandera': لواء (liwa). El governador d'un sandjak era el sandjakbegi.

Història

Els sandjaks, originàriament, eren les subdivisions de primer nivell de l'Imperi otomà. Van aparèixer a mitjan segle XIV com a districtes militars que formaven part del timar, un feu concedit a aquell qui havia conquerit nous territoris. A més a més de l'exèrcit professional, que rebia una paga per la seva feina, l'exèrcit otomà tenia uns cossos de soldats de cavalleria, els sipais, que prestaven el servei militar a canvi de feus concedits pel soldà (els feus més grans s'anomenaven khas i ziamet, els més petits timar). Els sipais s'ajuntaven en batallons formats segons el sandjak on vivien i eren comandats per un oficial anomenat el sandjak-beg o «bei del sandjak», cosa que equivaldria al governador del districte.

Amb l'aparició de noves divisions administratives de primer nivell, els beylerbeyliks (i, més endavant, els eyalets i vilayets), a final del segle xiv, els sandjaks van passar a ser divisions de segon nivell administratiu.

El nombre de sandjaks dins l'imperi va anar variant segons les èpoques. Amb les reformes del Tanzimat del segle xix, el seu nombre va pujar fins a més de 400, però més habitualment vorejaven els 150.

No tots els sandjaks formaven part d'una província; alguns es trobaven en noves àrees conquerides que encara s'havien d'assignar a una província i d'altres com ara Bengasi i Çatalca van romandre independents del sistema provincial i els seus governants reportaven directament a la Porta.

El nom actual de la regió balcànica de Sandžak deriva de la seva antiga condició de sandjak otomà, el de Novi Pazar.

Vegeu també