Vés al contingut

The Fox and the Hound: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiqueta: Revertida
m reformatar ref/s amb dates que porten l'article a la Categoria:Pàgines amb error de referències per les dates
Etiqueta: editor de codi 2017
 
(28 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren)
Línia 5: Línia 5:
'''''The Fox and the Hound''''' (literalment en [[català]]: ''La guineu i el gos de caça'') és una [[pel·lícula d'animació]] [[cinema dels Estats Units|estatunidenca]] de [[1981]], produïda per [[Walt Disney Animation Studios|Walt Disney Productions]] i basada lliurement en la novel·la homònima escrita per Daniel P. Mannix. La pel·lícula explica la història de dos amics improbables, una [[guineu roja]] anomenada Tod i un [[gos de caça]] anomenat Copper, que hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat. Dirigida per Ted Berman, Richard Rich, i Art Stevens, la versió original en anglès de la pel·lícula inclou les veus de [[Mickey Rooney]], [[Kurt Russell]], [[Jack Albertson]], i [[Corey Feldman]], entre d'altres.
'''''The Fox and the Hound''''' (literalment en [[català]]: ''La guineu i el gos de caça'') és una [[pel·lícula d'animació]] [[cinema dels Estats Units|estatunidenca]] de [[1981]], produïda per [[Walt Disney Animation Studios|Walt Disney Productions]] i basada lliurement en la novel·la homònima escrita per Daniel P. Mannix. La pel·lícula explica la història de dos amics improbables, una [[guineu roja]] anomenada Tod i un [[gos de caça]] anomenat Copper, que hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat. Dirigida per Ted Berman, Richard Rich, i Art Stevens, la versió original en anglès de la pel·lícula inclou les veus de [[Mickey Rooney]], [[Kurt Russell]], [[Jack Albertson]], i [[Corey Feldman]], entre d'altres.


En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars.<ref>{{cite magazine|title=Forest Friendship|first=David|last=Ansen|magazine=[[Newsweek]]|date= 13 juliol 1981|page=81}}</ref> El 2006 es va estrenar una seqüela, publicada directament en DVD: ''[[The Fox and the Hound 2]]''.
En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars.<ref name="Newsweek">{{cite magazine|title=Forest Friendship|first=David|last=Ansen|magazine=[[Newsweek]]|date=1981-07-13|page=81}}</ref> El 2006 es va estrenar una seqüela, publicada directament en DVD: ''[[The Fox and the Hound 2]]''.


== Plot ==
== Argument ==
La pel·lícula tracta sobre la relació de dos animals, una guineu roja anomenada Tod i un gos anomenat Copper, els quals entaulen una forta amistat sent petits. Copper és d'una raça de gos caçador i el seu amo el porta de caça durant una temporada per a ensinistrar-lo; així creix com un feroç caçador de guineus i oblida el seu amic de la infància. Després de l'entrenament, ja gran, torna i és obligat a ser enemic de Tod. Però Tod no ha oblidat el seu amic i malgrat que Copper el persegueix, acaba defensant-lo quan el veu en perill.
After a young red fox is orphaned, Big Mama the owl and her friends Dinky the finch and Boomer the woodpecker, arrange for him to be adopted by kindly farmer Widow Tweed, who names him Tod. Meanwhile, Tweed's neighbor, hunter Amos Slade, brings home a young hound puppy named Copper and introduces him to his hunting dog Chief. One day, Tod and Copper meet and become best friends, pledging eternal friendship. Slade grows frustrated at Copper for constantly wandering off to play, and places him on a leash. While playing with Copper outside his doghouse, Tod awakens Chief. Slade and Chief chase Tod until they are stopped by Tweed. After an argument, Slade threatens to kill Tod if he trespasses on his farm again. Hunting season comes and Slade takes his dogs into the wilderness for the interim. Meanwhile, Big Mama, Dinky, and Boomer attempt to explain to Tod that he and Copper will become bitter enemies. In denial, Tod naively refuses to believe them, hoping that he and Copper will remain friends forever.

The following spring, Tod and Copper reach adulthood. Copper returns as an expert hunting dog, who is expected to track down foxes. During the night, Tod sneaks over to talk to Copper. Copper warns Tod that Chief will hunt him down if awakened by their conversation, and Chief indeed is awakened. Chief alerts Slade and a chase ensues in which Copper catches Tod. Copper lets Tod go while diverting Slade, while Tod attempts an escape on a railroad track. Chief, however catches Tod and gives chase, but an oncoming train strikes Chief. Chief falls into the river below, breaking his leg. Enraged by this, Copper and Slade blame Tod for the accident and vow vengeance. Realizing Tod is no longer safe with her, Tweed leaves him at a game preserve.

Tod's first night alone in the woods proves disastrous, as he inadvertently trespasses into an irritable old badger's den. Thankfully, a friendly porcupine offers Tod shelter. That same night, Slade and Copper plan to poach Tod. The next morning, Big Mama finds Tod and introduces him to a female fox named Vixey, who helps Tod adapt to life in the forest.

Meanwhile, Slade and Copper trespass into the preserve to hunt Tod. As Tod manages to escape Slade's leghold traps, Copper and Slade pursue both foxes. They hide in their burrow while Slade tries trapping them by setting fire to its entrance. The foxes narrowly escape the burning burrow as Slade and Copper chase them up the top of a hill until they reach a waterfall. There, Slade and Copper close in for the kill, but a large bear emerges and attacks Slade. Slade trips and falls into one of his own traps, dropping his gun slightly out of reach. Copper attempts to fight the bear but is no match for it. Not willing to let his former friend die, Tod intervenes and fights the bear until they both fall down the waterfall.

With the bear gone, a bewildered Copper approaches Tod as he lies exhausted near the bank of a waterfall-created lake. When Slade appears, Copper positions himself in front of Tod to prevent Slade from shooting him, refusing to move away. Slade lowers his gun and leaves with Copper. Tod and Copper share one last smile before parting. At home, Tweed nurses Slade back to health while Chief and Copper rest. Copper, before going to sleep, smiles as he remembers the day when he first met Tod. On a hill, Vixey joins Tod as they look down on the homes of Slade and Tweed.


== Repartiment ==
== Repartiment ==
Línia 36: Línia 28:
* Tod: una guineu que és abandonada per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors, els quals li donen mort. La petita guineu queda sola però Big Mama la troba i la lliura a la vídua Tweed que la cuida i s'hi encapritxa fins que decideix deixar-la en una reserva natural.
* Tod: una guineu que és abandonada per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors, els quals li donen mort. La petita guineu queda sola però Big Mama la troba i la lliura a la vídua Tweed que la cuida i s'hi encapritxa fins que decideix deixar-la en una reserva natural.
* Copper: un gos de caça. El seu amo el cuida i l'entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
* Copper: un gos de caça. El seu amo el cuida i l'entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
* Vixey: la parella de Tod. És una guineu que coneix Big Mama i a l'estar Tod sol al bosc decideix presentar-los, aquests s'enamoren i al final es queden junts.
* Vixey: la parella de Tod. És una guineu que coneix Big Mama i en estar Tod sol al bosc decideix presentar-los, aquests s'enamoren i al final es queden junts.
* Vídua Tweed: una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-lo fins que aquest compleix un any i decideix deixar-lo en llibertat per culpa d'Amos Slade, què pretén matar-lo.
* Vídua Tweed: una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-lo fins que aquest compleix un any i decideix deixar-lo en llibertat per culpa d'Amos Slade, què pretén matar-lo.
* Amos Slade: l'amo de Copper. Té un caràcter dur però en el fons aprecia a Copper.
* Amos Slade: l'amo de Copper. Té un caràcter dur però en el fons aprecia a Copper.
Línia 53: Línia 45:


== Producció ==
== Producció ==
La producció de ''The Fox and the Hound'' va començar el 1977.<ref>{{ref-llibre|nom=John|cognom=Grant|títol=The Encyclopedia of Walt Disney's Animated Characters: From Mickey Mouse to Hercules|pàgina=306|editorial=Disney Editions|isbn=978-0-7868-6336-5|data=30 d'abril de 1998}}</ref> La pel·lícula va tenir una de les produccions més difícils en la història dels llarmetratges animats de l'estudi. Va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Frank Thomas i Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com Glen Keane, que més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com ''[[The Little Mermaid (pel·lícula de 1989)|The Little Mermaid]]'' (1989) i ''[[Pocahontas (pel·lícula)|Pocahontas]]'' (1995). Com els animadors veterans de Disney havien mort o aconseguit sumi edat de [[Jubilació|retir]], la pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals. El projecte comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant la [[dècada del 1970]].<ref name="Animated Movie Guide">{{ref-llibre|cognom=Beck|nom=Jerry|títol=The Animated Movie Guide|url=http://books.google.cat/books?id=fTI1yeZd-tkC&pg=PA86&dq=The+Fox+and+the+Hound+animators&hl=ca&sa=X&ei=g1lGUt7rE6mN7QaE34GADg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=The%20Fox%20and%20the%20Hound%20animators&f=false|llengua=anglès|editorial=Chicago Review Press|data=2005|pàgina=87|isbn=1569762228}}</ref>
La producció de ''The Fox and the Hound'' va començar el 1977.<ref>{{ref-llibre|nom=John|cognom=Grant|títol=The Encyclopedia of Walt Disney's Animated Characters: From Mickey Mouse to Hercules|pàgina=306|editorial=Disney Editions|isbn=978-0-7868-6336-5|data=30 d'abril de 1998}}</ref> La pel·lícula va tenir una de les produccions més difícils en la història dels llarmetratges animats de l'estudi. Va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Frank Thomas i Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com Glen Keane, que més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com ''[[The Little Mermaid (pel·lícula de 1989)|The Little Mermaid]]'' (1989) i ''[[Pocahontas (pel·lícula)|Pocahontas]]'' (1995). Com els animadors veterans de Disney havien mort o aconseguit sumi edat de [[jubilació|retir]], la pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals. El projecte comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant la [[dècada del 1970]].<ref name="Animated Movie Guide">{{ref-llibre|cognom=Beck|nom=Jerry|títol=The Animated Movie Guide|url=https://archive.org/details/animatedmoviegui0000beck|llengua=anglès|editorial=Chicago Review Press|data=2005|isbn=978-1-55-652591-9}}</ref>


Durant la producció de ''The Fox and the Hound'', l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel·lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi.<ref name="catarooDB">{{ref-web|cognom=Cawley|nom=John|títol=Don Bluth The Disney Years: Fox and Hound|url=https://www.cataroo.com/DBfoxhnd.html}}</ref>
Durant la producció de ''The Fox and the Hound'', l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel·lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi.<ref name="cataroo">{{ref-web|url=https://www.cataroo.com/DBfoxhnd.html|cognom=Cowley|nom=John|títol=Don Bluth The Disney Years: Fox and Hound|editor=Cataroo|consulta=4 maig 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160316164629/http://www.cataroo.com/DBfoxhnd.html|arxiudata=16 de març 2016}}</ref>


== Rebuda ==
== Rebuda ==
{{Millorar traducció|data=desembre de 2020}}
{{Millorar traducció|data=2020}}
En ''The Animated Movie Guide'', Jerry Beck va considerar la pel·lícula "mitjana", encara que elogia el treball de veu de Pearl Bailey com Big Mama, i l'extremada dedicació al detall mostrat per l'animador Glen Keane en l'elaboració de l'escena de la lluita entre Copper, Tod, i l'ós.<ref name="Animated Movie Guide" /> En el seu llibre "The Disney Films", Leonard Maltin també assenyala que l'escena de la baralla entre Copper, Tod, i l'ós rebut grans elogis en el món de l'animació. No obstant això, Maltin va sentir que la pel·lícula es va basar massa en "formula cuteness, formula comedy relief, and even formula characterizations".<ref>{{ref-llibre|cognom=Maltin|nom=Leonard|enllaçautor=Leonard Maltin|capítol=Chapter 3: Without Walt|pàgina=275|títol=The Disney Films|any=2000|llengua=anglès|editorial=Disney Editions|isbn=978-0786885275}}</ref> En general, va considerar que la pel·lícula "encantadora" afirmava que era "càlid i replet de personatges personals" i que "s'apropa a l'antiga màgia de Disney a vegades."<ref>{{ref-llibre|cognom=Maltin|nom=Leonard|enllaçautor=Leonard Maltin|títol=Leonard Maltin's Movie Guide|any=2010|pàgina=490|isbn=0-451-22764-6}}</ref>
En ''The Animated Movie Guide'', Jerry Beck va considerar la pel·lícula "mitjana", encara que elogia el treball de veu de Pearl Bailey com Big Mama, i l'extremada dedicació al detall mostrat per l'animador Glen Keane en l'elaboració de l'escena de la lluita entre Copper, Tod, i l'os.<ref name="Animated Movie Guide"/> En el seu llibre "The Disney Films", Leonard Maltin també assenyala que l'escena de la baralla entre Copper, Tod, i l'os rebut grans elogis en el món de l'animació. No obstant això, Maltin va sentir que la pel·lícula es va basar massa en "la simpatia de la fórmula, el relleu de la comèdia de la fórmula i fins i tot les caracteritzacions de les fórmules".<ref>{{ref-llibre|cognom=Maltin|nom=Leonard|capítol=Chapter 3: Without Walt|pàgina=275|títol=The Disney Films|any=2000|llengua=anglès|editorial=Disney Editions|isbn=978-0786885275}}</ref> En general, va considerar que la pel·lícula "encantadora" afirmava que era "càlid i replet de personatges personals" i que "s'apropa a l'antiga màgia de Disney a vegades."<ref>{{ref-llibre|cognom=Maltin|nom=Leonard|títol=Leonard Maltin's Movie Guide|any=2010|pàgina=490|isbn=0-451-22764-6}}</ref>


''[[The New York Times]]'' comentà que la pel·lícula no oferia res de nou, i la va descriure com bonica i plena de cançons dinàmiques i alegres interpretades per animals més antropomòrfics que els humans que hi apareixen ocasionalment, i que la cinta estava, com totes les pel·lícules Disney, saturada de diàlegs fantasiosos i rústecs.<ref>{{ref-web|cognom=Canby|nom=Vincent|títol=OLD STYLE DISNEY|url=https://www.nytimes.com/1981/07/10/movies/old-style-disney.html|editor=''The New York Times''}}</ref> ''[[Los Angeles Times]]'' criticà a la pel·lícula per ser massa llarga, mentre que ''[[Newsweek]]'' ho va fer amb el comentari que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta.<ref name="catarooDB" />
[[Vincent Canby]] de ''[[The New York Times]]'' comentà que la pel·lícula no oferia res de nou, i la va descriure com bonica i plena de cançons dinàmiques i alegres interpretades per animals més antropomòrfics que els humans que hi apareixen ocasionalment, i que la cinta estava, com totes les pel·lícules Disney, saturada de diàlegs fantasiosos i rústecs.<ref>{{ref-notícia|cognom=Canby|nom=Vincent|títol=Film: Old-Style Disney|url=https://www.nytimes.com/1981/07/10/movies/old-style-disney.html|editorial=The New York Times|data=10 juliol 1981|consulta=24 gener 2020}}</ref> ''[[Los Angeles Times]]'' criticà a la pel·lícula per ser massa llarga,<ref name="cataroo"/> mentre que [[David Ansen]] de ''[[Newsweek]]'' ho va fer amb el comentari que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta.<ref name="Newsweek"/>


''The Fox and the Hound'' va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un premi Goldene Leinwand el 1982. També va ser nominat per un [[Premi Jove Artista]] i [[Premi Saturn]] a la millor pel·lícula de fantasia.<ref name="imdb">{{ref-web|url=https://www.imdb.com/title/tt0082406/awards?ref_=tt_awd|títol=The Fox and the Hound - Awards|editor=[[Internet Movie Database]]}}</ref>
''The Fox and the Hound'' va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un premi Goldene Leinwand el 1982. També va ser nominat per un [[Premi Jove Artista]] i [[Premi Saturn]] a la millor pel·lícula de fantasia.<ref name="imdb">{{ref-web|url=https://www.imdb.com/title/tt0082406/awards?ref_=tt_awd|títol=The Fox and the Hound - Awards|editor=[[Internet Movie Database]]}}</ref>
Línia 72: Línia 64:


{{ORDENA:Fox and the Hound, The}}
{{ORDENA:Fox and the Hound, The}}

[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1981]]
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1981]]
[[Categoria:Pel·lícules de Disney]]
[[Categoria:Pel·lícules de Disney]]
Línia 78: Línia 69:
[[Categoria:Pel·lícules de gossos]]
[[Categoria:Pel·lícules de gossos]]
[[Categoria:Pel·lícules de guineus]]
[[Categoria:Pel·lícules de guineus]]
[[Categoria:Pel·lícules doblades al portuguès europeu]]
[[Categoria:Pel·lícules d'aventures dels Estats Units]]
[[Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1981]]

Revisió de 14:28, 13 nov 2023

Infotaula de pel·lículaThe Fox and the Hound
Fitxa
DireccióTed Berman, Richard Rich i Art Stevens Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Director artísticDon Griffith Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWolfgang Reitherman, Art Stevens i Ron Miller Modifica el valor a Wikidata
GuióTed Berman, Vance Gerry, Steve Hulett, Burny Mattinson, Larry Clemmons, Peter Young, David Michener i Earl Kress Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBuddy Baker, Richard O. Johnston, Jim Stafford i Richard Rich Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter Anderson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Melton i James Koford Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Walt Disney Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost12.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació63.456.988 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Fox and the Hound Modifica el valor a Wikidata
Gènerebuddy film, comèdia dramàtica, coming-of-age, cinema familiar, pel·lícula basada en una obra literària i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmovies.disney.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0082406 Filmaffinity: 377835 Allocine: 31995 Rottentomatoes: m/fox_and_the_hound Letterboxd: the-fox-and-the-hound Mojo: foxandthehound Allmovie: v82415 TCM: 75553 Metacritic: movie/the-fox-and-the-hound TV.com: movies/the-fox-and-the-hound AFI: 56616 TMDB.org: 10948 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios Modifica el valor a Wikidata

The Fox and the Hound (literalment en català: La guineu i el gos de caça) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1981, produïda per Walt Disney Productions i basada lliurement en la novel·la homònima escrita per Daniel P. Mannix. La pel·lícula explica la història de dos amics improbables, una guineu roja anomenada Tod i un gos de caça anomenat Copper, que hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat. Dirigida per Ted Berman, Richard Rich, i Art Stevens, la versió original en anglès de la pel·lícula inclou les veus de Mickey Rooney, Kurt Russell, Jack Albertson, i Corey Feldman, entre d'altres.

En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars.[1] El 2006 es va estrenar una seqüela, publicada directament en DVD: The Fox and the Hound 2.

Argument

[modifica]

La pel·lícula tracta sobre la relació de dos animals, una guineu roja anomenada Tod i un gos anomenat Copper, els quals entaulen una forta amistat sent petits. Copper és d'una raça de gos caçador i el seu amo el porta de caça durant una temporada per a ensinistrar-lo; així creix com un feroç caçador de guineus i oblida el seu amic de la infància. Després de l'entrenament, ja gran, torna i és obligat a ser enemic de Tod. Però Tod no ha oblidat el seu amic i malgrat que Copper el persegueix, acaba defensant-lo quan el veu en perill.

Repartiment

[modifica]
  • Mickey Rooney: Tod
  • Kurt Russell: Copper
  • Pearl Bailey: Big Mama
  • Jack Albertson: Amos Slade
  • Sandy Duncan: Vixey
  • Jeanette Nolan: Vídua Tweed
  • Pat Buttram: Chief
  • John Fiedler: Porc espí
  • John McIntire: Teixó
  • Dick Bakalyan: Dinky
  • Paul Winchell: Boomer
  • Keith Mitchell: Jove Tod
  • Corey Feldman: Jove Copper

Personatges

[modifica]
  • Tod: una guineu que és abandonada per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors, els quals li donen mort. La petita guineu queda sola però Big Mama la troba i la lliura a la vídua Tweed que la cuida i s'hi encapritxa fins que decideix deixar-la en una reserva natural.
  • Copper: un gos de caça. El seu amo el cuida i l'entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
  • Vixey: la parella de Tod. És una guineu que coneix Big Mama i en estar Tod sol al bosc decideix presentar-los, aquests s'enamoren i al final es queden junts.
  • Vídua Tweed: una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-lo fins que aquest compleix un any i decideix deixar-lo en llibertat per culpa d'Amos Slade, què pretén matar-lo.
  • Amos Slade: l'amo de Copper. Té un caràcter dur però en el fons aprecia a Copper.
  • Chief: l'altre gos de caça d'Amos Slade, al principi sembla tenir odi cap a Copper però després s'encapritxa amb ell.
  • Big Mama: una mussol que viu al bosc i troba a Tod després que uns caçadors matin a la mare d'aquest. Juntament amb Dinky i Boomer decideixen lliurar-lo a la vídua Tweed.
  • Dinky: un ocell groc, que juntament amb el seu amic Boomer, tracta de capturar un cuc durant tota la pel·lícula, sense aconseguir-ho. És ell qui sol quedar-se escoltant amb l'orella en el tronc, a la recerca de trobar la seva presa.
  • Boomer: un picot que quequeja. Fidel company de Dinky, és ell qui s'encarrega de picotejar els arbres a la recerca del cuc.
  • Squeeks: la presa de Dinky i Boomer. Sempre s'escapa d'ells. Cap al final, es torna una papallona i canvia del color verd al blau.

Banda sonora[2]

[modifica]
  • "Best of Friends", música de Richard Johnston, lletra de Stan Fidel, cantada per Pearl Bailey
  • "Lack of Education", música i lletra de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey
  • "A Huntin' Man", música i lletra de Jim Stafford, cantada per Jack Albertson
  • "Goodbye May Seem Forever", música de Richard Rich, lletra de Jeffrey Patch, cantada per Jeanette Nolan
  • "Appreciate the Lady", música i lletra de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey

Producció

[modifica]

La producció de The Fox and the Hound va començar el 1977.[3] La pel·lícula va tenir una de les produccions més difícils en la història dels llarmetratges animats de l'estudi. Va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Frank Thomas i Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com Glen Keane, que més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com The Little Mermaid (1989) i Pocahontas (1995). Com els animadors veterans de Disney havien mort o aconseguit sumi edat de retir, la pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals. El projecte comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant la dècada del 1970.[4]

Durant la producció de The Fox and the Hound, l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel·lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi.[5]

Rebuda

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

En The Animated Movie Guide, Jerry Beck va considerar la pel·lícula "mitjana", encara que elogia el treball de veu de Pearl Bailey com Big Mama, i l'extremada dedicació al detall mostrat per l'animador Glen Keane en l'elaboració de l'escena de la lluita entre Copper, Tod, i l'os.[4] En el seu llibre "The Disney Films", Leonard Maltin també assenyala que l'escena de la baralla entre Copper, Tod, i l'os rebut grans elogis en el món de l'animació. No obstant això, Maltin va sentir que la pel·lícula es va basar massa en "la simpatia de la fórmula, el relleu de la comèdia de la fórmula i fins i tot les caracteritzacions de les fórmules".[6] En general, va considerar que la pel·lícula "encantadora" afirmava que era "càlid i replet de personatges personals" i que "s'apropa a l'antiga màgia de Disney a vegades."[7]

Vincent Canby de The New York Times comentà que la pel·lícula no oferia res de nou, i la va descriure com bonica i plena de cançons dinàmiques i alegres interpretades per animals més antropomòrfics que els humans que hi apareixen ocasionalment, i que la cinta estava, com totes les pel·lícules Disney, saturada de diàlegs fantasiosos i rústecs.[8] Los Angeles Times criticà a la pel·lícula per ser massa llarga,[5] mentre que David Ansen de Newsweek ho va fer amb el comentari que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta.[1]

The Fox and the Hound va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un premi Goldene Leinwand el 1982. També va ser nominat per un Premi Jove Artista i Premi Saturn a la millor pel·lícula de fantasia.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ansen, David (1981-07-13). «Forest Friendship». Newsweek: 81. 
  2. ↑ Banda sonora de la pel·lícula a Discogs
  3. ↑ Grant, John. The Encyclopedia of Walt Disney's Animated Characters: From Mickey Mouse to Hercules. Disney Editions, 30 d'abril de 1998, p. 306. ISBN 978-0-7868-6336-5. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Beck, Jerry. The Animated Movie Guide (en anglès). Chicago Review Press, 2005. ISBN 978-1-55-652591-9. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Cowley, John. «Don Bluth The Disney Years: Fox and Hound». Cataroo. Arxivat de l'original el 16 de març 2016. [Consulta: 4 maig 2016].
  6. ↑ Maltin, Leonard. «Chapter 3: Without Walt». A: The Disney Films (en anglès). Disney Editions, 2000, p. 275. ISBN 978-0786885275. 
  7. ↑ Maltin, Leonard. Leonard Maltin's Movie Guide, 2010, p. 490. ISBN 0-451-22764-6. 
  8. ↑ Canby, Vincent «Film: Old-Style Disney». The New York Times, 10-07-1981 [Consulta: 24 gener 2020].
  9. ↑ «The Fox and the Hound - Awards». Internet Movie Database.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Fox_and_the_Hound&oldid=32666691»