Thích Quảng Đức: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m categoria |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Hòa Thuong Thich Quang Duc''' nascut com Lam Văn Tuc, 1897 - 11 de juny de 1963) va ser un monjo [[Budisme|budista]] mahāiāna [[Vietnam|vietnamita]] que es va cremar fins a morir en un carrer molt transitat de [[Saigon]] l'11 juny 1963. |
'''Hòa Thuong Thich Quang Duc''' nascut com '''Lam Văn Tuc''', [[1897]] - [[11 de juny]] de [[1963]]) va ser un monjo [[Budisme|budista]] mahāiāna [[Vietnam|vietnamita]] que es va cremar fins a morir en un carrer molt transitat de [[Saigon]] l'[[11 de juny]] del [[1963]]. |
||
''Thich Quang Đức'' ho va fer en senyal de protesta contra les persecucions que patien els [[Budisme|budistes]] per part del govern de Ngô Đình Diem. Les fotografies del fet van donar la volta al món i van servir per qüestionar les polítiques adoptades pel règim de Diem. |
|||
Malcolm Browne va guanyar un premi [[Pulitzer]] per la fotografia del monjo, de la mateixa manera que David Halberstam, qui va realitzar un informe sobre el fet. Després de la seva mort, el seu cos va ser cremat, però segons expliquen de forma llegendària, el seu cor es va mantenir intacte. Això va ser interpretat com un símbol de compassió, sent considerat com un bodhisattva pels altres budistes. |
|||
[[Categoria:Budistes]] |
|||
Revisió del 13:11, 26 març 2011
Hòa Thuong Thich Quang Duc nascut com Lam Văn Tuc, 1897 - 11 de juny de 1963) va ser un monjo budista mahāiāna vietnamita que es va cremar fins a morir en un carrer molt transitat de Saigon l'11 de juny del 1963.
Thich Quang Đức ho va fer en senyal de protesta contra les persecucions que patien els budistes per part del govern de Ngô Đình Diem. Les fotografies del fet van donar la volta al món i van servir per qüestionar les polítiques adoptades pel règim de Diem.
Malcolm Browne va guanyar un premi Pulitzer per la fotografia del monjo, de la mateixa manera que David Halberstam, qui va realitzar un informe sobre el fet. Després de la seva mort, el seu cos va ser cremat, però segons expliquen de forma llegendària, el seu cor es va mantenir intacte. Això va ser interpretat com un símbol de compassió, sent considerat com un bodhisattva pels altres budistes.