Turtuixa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:56, 3 juny 2014

Vista de la catedral de Tortosa que ocupa l'espai de l'antiga mesquita

Turtuixa (en àrab: طرطوشة, Ṭurṭūxa) és una antiga ciutat andalusina que es correspon amb l'actual ciutat de Tortosa. Juntament amb Làrida (Lleida) constituïa el nucli urbà musulmà més important de la Catalunya medieval. Comptava amb mesquita —de cinc naus ubicada a l'emplaçament de l'actual catedral gòtica—, alcassaba, banys públics, mercats i unes drassanes on es construïen embarcacions amb la fusta del pi roig dels ports de Tortosa-Beseit donada la seva qualitat, gruix i longitud que els feia especialment útils per als pals de les veles així com per a bigues dels sostres com ara les de la mateixa mesquita de Còrdova.

Història

Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre 713 i 717 (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que Tarraco) Turtuixa (Turtusha) fou agregada al valiat de Narbona. Bahlul ibn Marzuq de Saragossa i Osca (Saraqusta i Waixqa) va ocupar Turtuixa el 800; el general Amrús ibn Yússuf, enviat per l'emir de Còrdova, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al Pallars on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de Xarq al-Àndalus, i durant més d'un segle, fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins al 907 o 908 hi van intervenir els Banu Qasi (Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa i el seu fill Llop ibn Muhàmmad ibn Llop) que dominaven el valiat de Larida, i després fins al 913 hi van intervenir els Banu Shabrit (Muhammad al-Tawil vali de Lleida) i el 928 dels Banu Qasi. Després el control el va tenir fermament Abd al-Rahman III, que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el 945 per ordre d'Abd al-Rahman III.^[1] i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des de el segle VIII la població era en majoria berber.

Al esclatar la guerra civil els esclaus o eslaus (sakaliba) van prendre el poder amb Labib al-Amirí un antic fata d'Almansor. Va arribar a dominar l'Emirat de Balansiya uns quants mesos en una data indeterminada entre 1018 i 1020 (fins 1019/1021); vers el 1035 el va succeir un altre fata d'Almansor, Muqàtil Sayf-al-Mil·la 1035-1053 (consta moneda el 1039/1040); un tercer fata, Ya'la al-Amirí va governar vers 1053-1057 (moneda datada el 1053/1054), i el quart i darrer sakaliba, Nabil al-Fakí del 1057 al 1060, quan els notables locals es van sotmetre a Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir emir de Saragossa de la dinastia Banu Hud que va governar del 1060 al 1081, passant llavors a una branca de la família representada pel seu fill al-Múndhir Imad-ad-Dawla que va rebre Dénia, Lleida i Tortosa, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla va establir la seva capital a Xàtiva, i sovint s'anomena a aquest estat com emirat de Xàtiva. El 1090 va morir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir, i Xàtiva, Dénia i les Balears per Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar Elx i el castell de Polop. Sàyyid-ad-Dawla va governar fins al tomb del 1100, quan els almoràvits van ocupar Turtuixa (la data exacta no es coneix però fou a l'entorn del 1100, potser després de la conquesta de València el 1102 però abans de la conquesta de Tarrakuna (1114). El 1115 o 1116 va caure en mans dels catalans, però el 1116 els almoràvits la van recuperar i la van conservar fins que el seu poder va entrar en crisis i Ramon Berenguer IV de Barcelona la va ocupar per segona vegada (30 de desembre de 1148) amb suport dels Montcada, de la República de Gènova i de l'Orde del Temple; els musulmans que van restar van adquirir la condició de mudèjars; es creu que llavors tenia 12.000 habitants.

Restes

En l'actualitat la localitat compta amb diversos vestigis d'aquella època. Els banys vells foren redescoberts l'any 2005 al barri de Sant Jaume sota el castell de la Suda (antiga alcassaba) mentre que els banys nous, que ja eren coneguts, han estat parcialment transformats en una cafeteria. A la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo es poden visitar les restes d'una illa de cases amb una via de trànsit del segle XII-XIII. La catedral de Tortosa exposa a les seves sales museogràfiques una arqueta de fusta i vori del segle XII-XIII (una altra d'elles està desapareguda, encara avui, després del trasllat d'objectes artístics realitzat durant la guerra civil espanyola) així com la inscripció que recorda la construcció de les drassanes (any 944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc). L'Ajuntament de Tortosa conserva entre els seus fons museístics una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà, un casc de ferro militar (restaurat) anterior a la conquesta de la ciutat el 1148 així com diferents objectes ceràmics. Finalment el Parador de Turisme-Castell de la Suda conserva una inscripció àrab, un epitafi del s. X amb referències a un governador descobert el 1972, procedent del cementeri islàmic que se troba al propi castell.

De Tortosa també procedeix un motlle de pedra del segle X destinat a l'elaboració d'articles d'orfebreria. La peça fou descoberta el juny de 1900 al barri de Remolins (antic call jueu) i es trobava exposada al museu de la ciutat fins que Joan Abril, arquitecte municipal, es va veure obligat a dimitir del càrrec de director i la va retirar. El 1951 mossèn Lluís Arasa, pròxim a la família de l'arquitecte, va vendre el motlle a l'Ajuntament de Barcelona. No obstant des de setembre de 2012 la peça original forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa en qualitat de dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Setges i expedicions contra Turtuixa

Vista del castell de la Suda, antiga alcassaba, des del *Sitjar*

Personatges

Menahem ben Saruq (Tortosa-Còrdova s. X): filòleg hebreu.
Abu-Bakr at-Turtuixí (Tortosa 1059-Alexandria 1126): autor de Llàntia dels Prínceps.

Vegeu també

Emirat de Turtuixa

Enllaços externs

Exposició: "Turtuxa, a l'extrem d'al-Andalus"

Referències

↑ Terradas Muntañola, 2009, p. 20.

Bibliografia

Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009. ISBN 978-84-937011-9-2.
Enciclopèdia de l'Islam, X, 976 i 977

[FOOTNOTETerradas_Muntañola200920-1] Terradas Muntañola, 2009, p. 20.

[1]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 ==Història==
-Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre [[713]] i [[717]] (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que [[Tarraco]]) Turtuixa (''Turtusha'') fou agregada al valiat de [[Narbona]]. [[Bahlul ibn Marzuq]] de Saragossa i Osca ([[Saraqusta]] i [[Waixqa]]) va ocupar Turtuixa el 800; el general [[Amrús ibn Yússuf]], enviat per l'emir de Còrdova, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al [[Pallars]] on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de [[Xarq al-Àndalus]], i durant més d'un segle, fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins el 907 o 908 hi van intervenir els [[Banu Qasi]] (Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa i el seu fill Llop ibn Muhàmmad ibn Llop) que dominaven el valiat de [[Larida]], i després fins el 913 hi van intervenir els [[Banu Shabrit]] ([[Muhammad al-Tawil]] vali de Lleida) i el 928 dels [[Banu Qasi]]. Després el control el va tenir fermament [[Abd al-Rahman III]], que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el [[945]] per ordre d'[[Abd al-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des de el segle VIII la població era en majoria berber.
+Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre [[713]] i [[717]] (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que [[Tarraco]]) Turtuixa (''Turtusha'') fou agregada al valiat de [[Narbona]]. [[Bahlul ibn Marzuq]] de Saragossa i Osca ([[Saraqusta]] i [[Waixqa]]) va ocupar Turtuixa el 800; el general [[Amrús ibn Yússuf]], enviat per l'emir de Còrdova, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al [[Pallars]] on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de [[Xarq al-Àndalus]], i durant més d'un segle, fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins al 907 o 908 hi van intervenir els [[Banu Qasi]] (Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa i el seu fill Llop ibn Muhàmmad ibn Llop) que dominaven el valiat de [[Larida]], i després fins al 913 hi van intervenir els [[Banu Shabrit]] ([[Muhammad al-Tawil]] vali de Lleida) i el 928 dels [[Banu Qasi]]. Després el control el va tenir fermament [[Abd al-Rahman III]], que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el [[945]] per ordre d'[[Abd al-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des de el segle VIII la població era en majoria berber.
 Al esclatar la guerra civil els esclaus o eslaus ([[sakaliba]]) van prendre el poder amb [[Labib al-Amirí]] un antic ''fata'' d'Almansor. Va arribar a dominar l'[[Emirat de Balansiya]] uns quants mesos en una data indeterminada entre 1018 i 1020 (fins 1019/1021); vers el 1035 el va succeir un altre ''fata'' d'Almansor, [[Muqàtil Sayf-al-Mil·la]] 1035-1053 (consta moneda el 1039/1040); un tercer ''fata'', [[Ya'la al-Amirí]] va governar vers 1053-1057 (moneda datada el 1053/1054), i el quart i darrer ''sakaliba'', [[Nabil al-Fakí]] del 1057 al 1060, quan els notables locals es van sotmetre a [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] emir de Saragossa de la dinastia [[Banu Hud]] que va governar del 1060 al 1081, passant llavors a una branca de la família representada pel seu fill [[al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] que va rebre Dénia, Lleida i Tortosa, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla va establir la seva capital a [[Xàtiva]], i sovint s'anomena a aquest estat com [[emirat de Xàtiva]]. El 1090 va morir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill [[Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir]], i Xàtiva, [[Dénia]] i les [[Balears]] per [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]]. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar [[Elx]] i el castell de Polop. Sàyyid-ad-Dawla va governar fins al tomb del 1100, quan els almoràvits van ocupar Turtuixa (la data exacta no es coneix però fou a l'entorn del 1100, potser després de la conquesta de [[València]] el 1102 però abans de la conquesta de [[Tarrakuna]] (1114). El 1115 o 1116 va caure en mans dels catalans, però el 1116 els almoràvits la van recuperar i la van conservar fins que el seu poder va entrar en crisis i [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona la va ocupar per segona vegada ([[30 de desembre]] de [[1148]]) amb suport dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i de l'[[Orde del Temple]]; els musulmans que van restar van adquirir la condició de [[mudèjars]]; es creu que llavors tenia 12.000 habitants.