Vittorio Sereni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 5: | Línia 5: | ||
* ''Frontiera'' (1941) |
* ''Frontiera'' (1941) |
||
* ''Diario d'Algeria'' (1947) |
* ''Diario d'Algeria'' (1947) |
||
* ''Una polvere d'anni di Milano'', Maestri, Milà (1954) |
|||
* ''Non sanno d'essere morti'', San Rafael (1955) |
|||
* ''Frammenti di una sconfitta-Diario bolognese'', Scheiwiller, Milà (1957) |
|||
* ''Gli strumenti umani'' (1965) |
* ''Gli strumenti umani'' (1965) |
||
* ''Dodici poesie'', Sommaruga, Verona (1966, con una [[aiguafort]] de [[Pio Semenghini]], 125 exemplares) |
|||
* ''Un posto in vaccanza'' (1971) |
* ''Un posto in vaccanza'' (1971) |
||
* ''Addio Lugano bella'', Edizioni dell'Upupa, Firenze (1971, con seis [[serigrafias]] d'[[Ernesto Treccani]]) |
|||
* ''Sei poesie'', Galleria L'incontro, Milano (1972) |
|||
* ''Rapsodia breve'' (con introduciò de [[Lento Goffi]]), Il Farfengo, Brescia 1979 |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 08:46, 26 abr 2024
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1913 Luino (Itàlia) |
| Mort | 10 febrer 1983 (69 anys) Milà (Itàlia) |
| Causa de mort | malaltia cardiovascular aneurisma |
| Sepultura | Luino |
| Formació | Universitat de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, escriptor, poeta, traductor |
| Moviment | Línia llombarda |
Premis
| |
| Lloc web | archiviovittoriosereni.it |
 | |
Vittorio Sereni (Luino, Llombardia, 1913 — Milà, 1983) va ser un poeta i traductor italià. La seva poesia té un estil realista, amb una forta component moral. De la seva temàtica en destaquen les seves pròpies experiències bèl·liques durant la Segona Guerra Mundial a Grècia i Sicília i el seu captiveri a l'Àfrica.[1] Com a traductor va traduir obres de Pierre Corneille, Paul Valéry o William Carlos Williams.
Obres
- Frontiera (1941)
- Diario d'Algeria (1947)
- Una polvere d'anni di Milano, Maestri, Milà (1954)
- Non sanno d'essere morti, San Rafael (1955)
- Frammenti di una sconfitta-Diario bolognese, Scheiwiller, Milà (1957)
- Gli strumenti umani (1965)
- Dodici poesie, Sommaruga, Verona (1966, con una aiguafort de Pio Semenghini, 125 exemplares)
- Un posto in vaccanza (1971)
- Addio Lugano bella, Edizioni dell'Upupa, Firenze (1971, con seis serigrafias d'Ernesto Treccani)
- Sei poesie, Galleria L'incontro, Milano (1972)
- Rapsodia breve (con introduciò de Lento Goffi), Il Farfengo, Brescia 1979
Referències
- ↑ «Vittorio Sereni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.