Vés al contingut

Piciformes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: provista -> proveïda
m Bot elimina espais sobrants
 
(35 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Taxocaixa ocell
⚫
| categoria_subdivisio = [[Subordres]] i [[família (biologia)|famílies]]
|
| subdivisio = * [[Galbulae]]
| name = Piciformes
| image = Red-bellied woodpecker on railing.JPG
| image_width = 240px
| image_caption = [[Mascle (biologia)|Mascle]] de [[picot de ventre vermell]]
| image2 = BlackWoods.jpg
| image2_width = 240px
| image2_caption = Família de [[Picot negre|picots negres]] (''[[Dryocopus martius]]'')
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aves]]
| subclassis = [[Neornithes]]
| infraclassis = [[Neognathae]]
| superordo = [[Neoaves]]
| ordo = '''Piciformes'''
| ordo_authority = ([[Bernhard Meyer|Meyer]] & [[Johann Wolf|Wolf]], [[1810]])
⚫
| subdivision_ranks = [[Subordre]]s i [[família (biologia)|famílies]]
| subdivision =
⚫
* [[Galbulae]]
** [[Bucconidae]]
** [[Bucconidae]]
** [[Galbulidae]]
** [[Galbulidae]]
Línia 29: Línia 12:
** [[Ramphastidae]]
** [[Ramphastidae]]
** [[Semnornithidae]]
** [[Semnornithidae]]
⚫
| sinonims = ''[[Galbuliformes]]''
| synonyms =
⚫
''[[Galbuliformes]]''
}}
}}
[[Fitxer:Buntspecht Dendrocopos major.jpg|thumb|240px|right|[[Picot garser gros]] (''[[Dendrocopos major]]'').]]
[[Fitxer:Buntspecht Dendrocopos major.jpg|miniatura|[[Picot garser gros]] (''[[Dendrocopos major]]'').]]
Els '''Piciformes''' són un ordre d'ocells [[neògnat]]s format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels [[pícids]], que arriben fins gran part de la regió [[holàrtic]]a, incloent els [[Països Catalans]].
L'[[ordre]] dels '''piciformes''' està format per diverses [[família (biologia)|famílies]], però als [[Països Catalans]] només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels [[pícid]]s, [[ramfàstid]]s, [[indicatòrid]]s, [[capitònid]]s, [[bucònid]]s i [[galbúlid]]s, amb 67 [[gènere (biologia)|gèneres]] i 422 [[espècies]].


== Morfologia ==
== Morfologia ==
* Son ocells de petits a mitjans, variant entre els 7 grams del [[picotet d'Indonèsia]] (''Sasia abnormis'') i els 500 grams del [[tucà pitgroc]] (''Ramphastos ambiguus'').
* Aspecte en general vistós i colorit. Algunes espècies, com ara ''[[Jynx torquilla'''']],'' són però molt críptiques.
* Són molt característics els peus [[zigodàctil]]s, amb dos dits dirigits cap avant i dos cap arrere, amb uns tendons molt especialitzats.
* Plomatge dens, amb 9 a 11 plomes primàries i 8 a 12 caudals.
* Escàs [[dimorfisme sexual]], amb petites (o cap) diferències entre els sexes.<ref>Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. {{ISBN|1-85391-186-0}}</ref>


⚫
== Hàbitat i distribució ==
* Fan entre 8 i 60&nbsp;cm de llargària.
Totes les famílies habiten principalment en boscos de les regions tropicals, excepte [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]], arribat únicament una família, els [[pícids]] (Picidae), a les zones temperades i fredes d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], estant absents dels deserts més àrids.
* [[Dit]]s proveïts d'[[ungla|ungles]] fortes. Tenen dos dits a les [[pota|potes]] dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades [[espècies]]) cap endarrera i no reversibles que els facilita l'ascensió pels troncs dels [[arbres]].
* [[Cua (anatomia)|Cua]] curta i rígida -gràcies a unes [[plomes]] dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als [[arbres]].
* [[Bec]] recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels [[arbres]], els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telèfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el [[niu]], de cercar [[insectes]] de la [[fusta]], amb què s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
* Tenen una [[llengua (múscul)|llengua]] molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el [[bec]], ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el [[crani]]. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10&nbsp;cm) és viscosa i està proveïda d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els [[insectes]] i les [[larves]].


== Costums ==
== Reproducció ==
* Crien dins cavitats als arbres o terra, on ponen 2 a 5 ous blans.
* Generalment els dos pares coven i alimenten els fills, però els [[indicatòrids]] són [[parasitisme de posta|paràsits de posta]].
* Naixen cecs i nus.


== Alimentació ==
Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
La major part són insectívors, però els [[tucà|tucans]] mengen fruites i els [[indicatòrids]] cera d'abella.

Els seus repics (que travessa el [[bosc]] i que anuncia la presència dels [[picot]]s) tan sols se sent durant l'època reproductiva.

⚫
== [[Hàbitat]] ==

Viuen als boscos de les regions [[Tròpics|tropicals]] i temperades, excepte a [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]].

== [[Reproducció]] ==

Nien en forats fets a terra o als [[arbres]]. Els pollets neixen [[ceguesa|cecs]] i [[Nuesa|nus]].


== Curiositats ==
== Curiositats ==
⚫
Alguns membres de la família dels pícids, són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. {{ISBN|84-315-0434-X}}</ref>


== Sistemàtica ==
⚫
Són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.</ref>
S'han descrit 9 famílies amb 74 gèneres i 485 espècies: <ref>J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona</ref>
⚫
* Subordre '''[[Galbulae]]'''.
** Família dels '''bucònids''' ([[Bucconidae]]), amb 12 gèneres i 38 espècies.
** Família dels '''galbúlids''' ([[Galbulidae]]), amb 5 gèneres i 19 espècies.
* Subordre '''[[Pici]]'''.
** Família dels '''megalaimids''' ([[Megalaimidae]]), amb 2 gèneres i 35 espècies.
** Família dels '''líbids''' ([[Lybiidae]]), amb 10 gèneres i 52 espècies.
** Família dels '''capitònids''' ([[Capitonidae]]), amb dos gèneres i 18 espècies.
** Família dels '''semnornítids''' ([[Semnornithidae]]), amb 1 gènere i dues espècies.
** Família dels '''ramfàstids''' ([[Ramphastidae]]), amb 5 gèneres i 50 espècies.
** Família dels '''indicatòrids''' ([[Indicatoridae]]), amb 4 gèneres i 16 espècies.
** Família dels '''pícids''' ([[Picidae]]), amb 33 gèneres i 255 espècies.


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}

{{referències}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}

* [http://www.arkive.org/search.html?q=Piciformes&btnG=Go&output=xml_no_dtd&client=more_info_only&site=default_collection&ie=utf8&oe=utf8&num=20&filter=0&getfields=* Vídeos, fotografies i informació d'espècies d'aquest ordre d'ocells.] {{en}}
* [http://www.oiseaux.net/oiseaux/piciformes.html Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre animal.] {{fr}}
* [http://www.oiseaux.net/oiseaux/piciformes.html Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre animal.] {{fr}}
* [http://www.mundofree.com/carferg/aves/piciberi.html Piciformes de la Península Ibèrica.] {{es}}
* [http://www.mundofree.com/carferg/aves/piciberi.html Piciformes de la península Ibèrica.] {{es}}
* [http://www.avesandes.com.ar/birds/orden/29piciformes/piciformes.html Informació i fotografies d'algunes espècies de piciformes.] {{es}}
* [http://www.avesandes.com.ar/birds/orden/29piciformes/piciformes.html Informació i fotografies d'algunes espècies de piciformes.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080802055116/http://www.avesandes.com.ar/birds/orden/29piciformes/piciformes.html |date=2008-08-02}} {{es}}
{{Ocells}}
{{commons|Piciformes}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{wikispecies|Piciformes}}
{{autoritat}}


[[Categoria:Piciformes| ]]
[[Categoria:Piciformes| ]]

Revisió de 06:29, 22 des 2023

Infotaula d'ésser viuPiciformes Modifica el valor a Wikidata

Mascle de picot de ventre vermell Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseAves
SuperordreCoraciimorphae
OrdrePiciformes Modifica el valor a Wikidata
B.Mey. i Joh.Wolf, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Subordres i famílies
Picot garser gros (Dendrocopos major).

Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Morfologia

[modifica]
  • Son ocells de petits a mitjans, variant entre els 7 grams del picotet d'Indonèsia (Sasia abnormis) i els 500 grams del tucà pitgroc (Ramphastos ambiguus).
  • Aspecte en general vistós i colorit. Algunes espècies, com ara Jynx torquilla'''', són però molt críptiques.
  • Són molt característics els peus zigodàctils, amb dos dits dirigits cap avant i dos cap arrere, amb uns tendons molt especialitzats.
  • Plomatge dens, amb 9 a 11 plomes primàries i 8 a 12 caudals.
  • Escàs dimorfisme sexual, amb petites (o cap) diferències entre els sexes.[1]

Hàbitat i distribució

[modifica]

Totes les famílies habiten principalment en boscos de les regions tropicals, excepte Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia, arribat únicament una família, els pícids (Picidae), a les zones temperades i fredes d'Europa, Àsia i Nord-amèrica, estant absents dels deserts més àrids.

Reproducció

[modifica]
  • Crien dins cavitats als arbres o terra, on ponen 2 a 5 ous blans.
  • Generalment els dos pares coven i alimenten els fills, però els indicatòrids són paràsits de posta.
  • Naixen cecs i nus.

Alimentació

[modifica]

La major part són insectívors, però els tucans mengen fruites i els indicatòrids cera d'abella.

Curiositats

[modifica]

Alguns membres de la família dels pícids, són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.[2]

Sistemàtica

[modifica]

S'han descrit 9 famílies amb 74 gèneres i 485 espècies: [3]

  • Subordre Galbulae.
    • Família dels bucònids (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies.
    • Família dels galbúlids (Galbulidae), amb 5 gèneres i 19 espècies.
  • Subordre Pici.
    • Família dels megalaimids (Megalaimidae), amb 2 gèneres i 35 espècies.
    • Família dels líbids (Lybiidae), amb 10 gèneres i 52 espècies.
    • Família dels capitònids (Capitonidae), amb dos gèneres i 18 espècies.
    • Família dels semnornítids (Semnornithidae), amb 1 gènere i dues espècies.
    • Família dels ramfàstids (Ramphastidae), amb 5 gèneres i 50 espècies.
    • Família dels indicatòrids (Indicatoridae), amb 4 gèneres i 16 espècies.
    • Família dels pícids (Picidae), amb 33 gèneres i 255 espècies.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. ISBN 1-85391-186-0
  2. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X
  3. ↑ J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piciformes&oldid=32828716»