Piciformes: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Piciformes
	; Mascle de picot de ventre vermell
	Tucà pitgroc, el més gros membre de l'ordre
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Superordre	Coraciimorphae
Ordre	Piciformes ; B.Mey. i Joh.Wolf, 1810
Nomenclatura
Sinònims	Galbuliformes
Subordres i famílies
	Galbulae Bucconidae; Galbulidae; ; Pici Capitonidae; Indicatoridae; Lybiidae; Megalaimidae; Picidae; Ramphastidae; Semnornithidae; ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 02:53, 22 gen 2018

Picot garser gros (*Dendrocopos major*).

Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Morfologia

Son ocells de petits a mitjans, variant entre els 7 grams del picotet d'Indonèsia (Sasia abnormis) i els 500 grams del tucà pitgroc (Ramphastos ambiguus).
Aspecte en general vistós i colorit. Algunes espècies com ara els colltorts, són però molt críptiques.
Són molt característics els peus zigodàctils, amb dos dits dirigits cap avant i dos cap arrere, amb uns tendons molt especialitzats.
Plomatge dens, amb 9 a 11 plomes primàries i 8 a 12 caudals.
Escàs dimorfisme sexual, amb petites (o cap) diferències entre els sexes. ^[1]

Hàbitat i distribució

Totes les famílies habiten principalment a boscos de les regions tropicals, excepte Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia, arribat únicament una família, els pícids (Picidae), a les zones temperades i fredes d'Europa, Àsia i Nord-amèrica, estant absents dels deserts més àrids.

Reproducció

Crien dins cavitats als arbres o terra, on ponen 2 a 5 ous blans.
Generalment els dos pares coven i alimenten els fills, però els indicatòrids són paràsits de posta.
Naixen cecs i nus.

Alimentació

La major part són insectívors, però els tucans mengen fruites i els indicatòrids cera d'abella.

Curiositats

Alguns membres de la família dels pícids, són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.^[2]

Sistemàtica

S'han descrit 9 famílies amb 74 gèneres i 485 espècies: ^[3]

Subordre Galbulae.
- Família dels bucònids (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies.
- Família dels galbúlids (Galbulidae), amb 5 gèneres i 19 espècies.
Subordre Pici.
- Família dels megalaimids (Megalaimidae), amb 2 gèneres i 35 espècies.
- Família dels líbids (Lybiidae), amb 10 gèneres i 52 espècies.
- Família dels capitònids (Capitonidae), amb dos gèneres i 18 espècies.
- Família dels semnornítids (Semnornithidae), amb 1 gènere i dues espècies.
- Família dels ramfàstids (Ramphastidae), amb 5 gèneres i 50 espècies.
- Família dels indicatòrids (Indicatoridae), amb 4 gèneres i 16 espècies.
- Família dels pícids (Picidae), amb 33 gèneres i 255 espècies.

Referències

↑ Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. ISBN 1-85391-186-0.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.
↑ J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona

Enllaços externs

Vídeos, fotografies i informació d'espècies d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre animal. (francès)
Piciformes de la península Ibèrica. (castellà)
Informació i fotografies d'algunes espècies de piciformes. (castellà)

[1] Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. ISBN 1-85391-186-0.

[2] Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.

[3] J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula ésser viu
-| imatge2              = BlackWoods.jpg
+| imatge2              = Ramphastidae_-_Ramphastos_ambiguus.jpg
-| peu2                 = Família de [[Picot negre|picots negres]] (''[[Dryocopus martius]]'')
+| peu2                 = Tucà pitgroc, el més gros membre de l'ordre
 | categoria_subdivisio = [[Subordre]]s i [[família (biologia)|famílies]]
 | subdivisio           = * [[Galbulae]]
@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 }}
 [[Fitxer:Buntspecht Dendrocopos major.jpg|thumb|240px|right|[[Picot garser gros]] (''[[Dendrocopos major]]'').]]
+Els '''Piciformes''' són un ordre d'ocells [[neògnat]]s format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels [[pícids]], que arriben fins gran part de la regió [[holàrtic]]a, incloent els [[Països Catalans]].
-L'[[ordre]] dels '''piciformes''' està format per diverses [[família (biologia)|famílies]], però als [[Països Catalans]] només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels [[pícid]]s, [[ramfàstid]]s, [[indicatòrid]]s, [[capitònid]]s, [[bucònid]]s i [[galbúlid]]s, amb 67 [[gènere (biologia)|gèneres]] i 422 [[espècies]].
 == Morfologia ==
+*Son ocells de petits a mitjans, variant entre els 7 grams del [[picotet d'Indonèsia]] (''Sasia abnormis'') i els 500 grams del [[tucà pitgroc]] (''Ramphastos ambiguus'').
-* Fan entre 8 i 60 cm de llargària.
+*Aspecte en general vistós i colorit. Algunes espècies com ara els [[colltort]]s, són però molt críptiques.
-* [[Dit]]s proveïts d'[[ungla|ungles]] fortes. Tenen dos dits a les [[pota|potes]] dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades [[espècies]]) cap endarrere i no reversibles que els facilita l'ascensió pels troncs dels [[arbres]].
+*Són molt característics els peus [[zigodàctil]]s, amb dos dits dirigits cap avant i dos cap arrere, amb uns tendons molt especialitzats.
-* [[Cua (anatomia)|Cua]] curta i rígida -gràcies a unes [[plomes]] dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als [[arbres]].
+*Plomatge dens, amb 9 a 11 plomes primàries i 8 a 12 caudals.
-* [[Bec]] recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels [[arbres]], els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telèfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el [[niu]], de cercar [[insectes]] de la [[fusta]], amb què s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
+*Escàs [[dimorfisme sexual]], amb petites (o cap) diferències entre els sexes. <ref>Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. ISBN 1-85391-186-0.</ref>
-* Tenen una [[llengua (múscul)|llengua]] molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el [[bec]], ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el [[crani]]. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està proveïda d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els [[insectes]] i les [[larves]].
+==Hàbitat i distribució==
-== Costums ==
+Totes les famílies habiten principalment a boscos de les regions tropicals, excepte [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]], arribat únicament una família, els [[pícids]] (Picidae), a les zones temperades i fredes d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], estant absents dels deserts més àrids.
+== [[Reproducció]] ==
-Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
+*Crien dins cavitats als arbres o terra, on ponen 2 a 5 ous blans.
-Els seus repics (que travessa el [[bosc]] i que anuncia la presència dels [[picot]]s) tan sols se sent durant l'època reproductiva.
+*Generalment els dos pares coven i alimenten els fills, però els [[indicatòrids]] són [[parasitisme de posta|paràsits de posta]].
+*Naixen cecs i nus.
-== [[Hàbitat]] ==
+==Alimentació==
+La major part són insectívors, però els [[tucà|tucans]] mengen fruites i els [[indicatòrids]] cera d'abella.
+== Curiositats ==
-Viuen als boscos de les regions [[Tròpics|tropicals]] i temperades, excepte a [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]].
+Alguns membres de la família dels pícids, són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.</ref>
-== [[Reproducció]] ==
+==Sistemàtica==
-Nien en forats fets a terra o als [[arbres]]. Els pollets neixen [[ceguesa|cecs]] i [[Nuesa|nus]].
-== Curiositats ==
+S'han descrit 9 famílies amb 74 gèneres i 485 espècies: <ref>J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona </ref>
-Són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.</ref>
+*Subordre '''[[Galbulae]]'''.
+**Família dels '''bucònids''' ([[Bucconidae]]), amb 12 gèneres i 38 espècies.
+**Família dels '''galbúlids''' ([[Galbulidae]]), amb 5 gèneres i 19 espècies.
+*Subordre '''[[Pici]]'''.
+**Família dels '''megalaimids''' ([[Megalaimidae]]), amb 2 gèneres i 35 espècies.
+**Família dels '''líbids''' ([[Lybiidae]]), amb 10 gèneres i 52 espècies.
+**Família dels '''capitònids''' ([[Capitonidae]]), amb dos gèneres i 18 espècies.
+**Família dels '''semnornítids''' ([[Semnornithidae]]), amb 1 gènere i dues espècies.
+**Família dels '''ramfàstids''' ([[Ramphastidae]]), amb 5 gèneres i 50 espècies.
+**Família dels '''indicatòrids''' ([[Indicatoridae]]), amb 4 gèneres i 16 espècies.
+**Família dels '''pícids''' ([[Picidae]]), amb 33 gèneres i 255 espècies.
 == Referències ==