Vés al contingut

Pol·len: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
ref
 
(15 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Misc pollen colorized.jpg|Imatge molt ampliada de diferents grans de pol·len |thumb]]
[[Fitxer:Misc pollen colorized.jpg|Imatge molt ampliada de diferents grans de pol·len |miniatura]]
[[Fitxer:Bees Collecting Pollen cropped.jpg|thumb|Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador]]
[[Fitxer:Bees Collecting Pollen cropped.jpg|miniatura|Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador]]
El '''pol·len''', '''gra de pol·len''' o '''àmec''' és l'element fecundador [[Mascle (biologia)|mascle]] en els [[vegetal]]s superiors i correspon a una [[micròspora]]. En els vegetals inferiors és l'[[Espora (vegetal)|espora]]. Els grans de pol·len són minúsculs grans de forma més o menys [[ovoide]] d'unes poques desenes de micres de [[diàmetre]] i que es troben dins de les anteres dels [[estam]]s.
El '''pol·len''', '''gra de pol·len''' o '''àmec''' és l'element fecundador [[Mascle (biologia)|mascle]] en els [[vegetal]]s superiors i correspon a una [[micròspora]]. En els vegetals inferiors és l'[[Espora (vegetal)|espora]]. Els grans de pol·len són minúsculs grans de forma més o menys [[ovoide]] d'unes poques desenes de micres de [[diàmetre]] i que es troben dins de les anteres dels [[estam]]s.


Línia 7: Línia 7:


== Descripció ==
== Descripció ==
Com l'[[òvul]] el gra de pol·len és un [[gametòfit]] i correspon a la [[fase haploide]] de desenvolupament del vegetal. Es compon habitualment de dues cèl·lules i comporta dos nuclis haploides, on el més gran és el nucli vegetatiu i l'altre el nucli reproductor. Està tancat dins un embolcall resistent que disposa d'unes obertures, punts de menor resistència que permeten l'emissió del [[tub pol·línic]] destinat a fecundar l'[[òvul]].
Com l'[[òvul]] el gra de pol·len és un [[gametòfit]] i correspon a la [[fase haploide]] de desenvolupament del vegetal. Es compon habitualment de dues cèl·lules i comporta dos nuclis haploides, on el més gran és el nucli vegetatiu i l'altre el nucli reproductor. Està tancat dins un embolcall resistent que disposa d'unes obertures, punts de menor resistència que permeten l'emissió del [[tub pol·línic]] destinat a fecundar l'[[òvul]]. El pol·len amb tres obertures, pol·len tricolpat, determina un dels [[clade]]s més importants de les [[angiospermes]], les [[eudicotiledònies]], aquesta característica les diferencia de les [[angiospermes basals]] i de les [[monocotiledònies]] que només tenen una única obertura, pol·len monocolpat.{{sfn|Soltis|soltis|2004|p=1619}}


El pol·len es forma en tètrades (grups de 4 micròspores germanes), però es dissemina individualment, més rarament en tètrades o en masses encara més grans anomenats [[pol·lini]]s. Mesura entre 5 i 100 micres, i és de forma entre [[esfera|esfèrica]] i allargada. Excepte en el cas d'algunes plantes aquàtiques submergides, el gra de pol·len madur té una paret doble, una paret molt resistent anomenada [[esporodermis]] formada, a la vegada, per dues capes principals: '''[[intina]]''' ([[cel·lulosa|cel·lulòsica]], prima, flexible, que permet el desenvolupament del [[tub pol·línic]]) i l''''exina''' cuticularitzada, rígida i resistent mecànicament i químicament. L'exina sovint presenta espines o berrugues, o està esculpida amb formes diverses, i això permet identificar els diferents [[gènere (biologia)|gèneres]], [[espècies]] i en alguns casos fins i tot les [[cultivar]]s de les plantes. En algunes [[plantes amb flors]], la germinació del gra de pol·len sovint comença abans que surti l'[[esporangi]].
El pol·len es forma en tètrades (grups de 4 micròspores germanes), però es dissemina individualment, més rarament en tètrades o en masses encara més grans anomenats [[pol·lini]]s. Mesura entre 5 i 100 micres, i és de forma entre [[esfera|esfèrica]] i allargada. Excepte en el cas d'algunes plantes aquàtiques submergides, el gra de pol·len madur té una paret doble, una paret molt resistent anomenada [[esporodermis]] formada, a la vegada, per dues capes principals: '''[[intina]]''' ([[cel·lulosa|cel·lulòsica]], prima, flexible, que permet el desenvolupament del [[tub pol·línic]]) i l''''exina''' cuticularitzada, rígida i resistent mecànicament i químicament. L'exina sovint presenta espines o berrugues, o està esculpida amb formes diverses, i això permet identificar els diferents [[gèneres]], [[espècies]] i en alguns casos fins i tot les [[cultivar]]s de les plantes. En algunes [[plantes amb flors]], la germinació del gra de pol·len sovint comença abans que surti l'[[esporangi]].


L'exina conté [[lignina]] i, sobretot, [[esporopol·lenina]], substància terpènica molt resistent que permet la persistència de pol·len al medi sense patir la seva destrucció. L’exina té una capa interna, l''''endexina''', fibrosa, més [[cel·lulosa|cel·lulòsica]] i una capa externa, l''''ectexina''', més dura i d’estructura molt complexa i, sovint, molt ornamentada.
L'exina conté [[lignina]] i, sobretot, [[esporopol·lenina]], substància terpènica molt resistent que permet la persistència de pol·len al medi sense patir la seva destrucció. L'exina té una capa interna, l''''endexina''', fibrosa, més [[cel·lulosa|cel·lulòsica]] i una capa externa, l''''ectexina''', més dura i d'estructura molt complexa i, sovint, molt ornamentada.


Per tal de permetre la [[germinació]] i la formació del tub pol·línic, els grans de pol·len presenten unes obertures (solucions de continuïtat de l'exina) particulars en forma de ''porus'' (arrodonits) o ''colps'' (solcs allargats). Els pòl·lens més primitius tenen un sol colp (monocolpats); els de caràcter més derivat tenen molts porus (pantoporats).
Per tal de permetre la [[germinació]] i la formació del tub pol·línic, els grans de pol·len presenten unes obertures (solucions de continuïtat de l'exina) particulars en forma de ''porus'' (arrodonits) o ''colps'' (solcs allargats). Els pòl·lens més primitius tenen un sol colp (monocolpats); els de caràcter més derivat tenen molts porus (pantoporats).


== Nutrició ==
== Nutrició ==
El pol·len conté una forta proporció de [[proteïnes]] (de 16% a 40%) contenint tots els [[aminoàcid]]s coneguts i nombroses [[vitamines]] especialment la [[vitamina C|C]].
El pol·len conté una forta proporció de [[proteïnes]] (de 16% a 40%) contenint tots els [[aminoàcids]] coneguts i nombroses [[vitamines]] especialment la [[vitamina C|C]].


== Contaminació atmosfèrica ==
== Contaminació atmosfèrica ==
El pol·len es considera un [[contaminant atmosfèric]]. La presència de grans de pol·len a l'atmosfera provoca l'[[al·lèrgia al pol·len]] en determinades persones i existeix una xarxa d'observació que determina el percentatge de pol·len en el [[medi ambient]] per tal de preveure el risc d'[[al·lèrgia]].
El pol·len es considera un [[contaminant atmosfèric]]. La presència de grans de pol·len a l'atmosfera provoca l'[[al·lèrgia al pol·len]] en determinades persones i existeix una xarxa d'observació que determina el percentatge de pol·len en el [[medi ambient]] per a preveure el risc d'[[al·lèrgia]].


== Palinologia ==
== Palinologia ==
Línia 30: Línia 30:
Fitxer:Ipomoea purpurea pollen.jpg|Pol·len d'''[[Ipomoea purpurea]]''
Fitxer:Ipomoea purpurea pollen.jpg|Pol·len d'''[[Ipomoea purpurea]]''
</gallery></center>
</gallery></center>

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-publicació |cognom=Soltis |nom=Pamela S. |cognom2=Soltis |nom2=Douglas E. |article=The origin and diversification of angiosperms |publicació=American Journal of Botany |volum=vol. 91 |exemplar=núm. 10 |data=1 octubre 2004 |url=https://bsapubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.3732/ajb.91.10.1614 |doi=10.3732/ajb.91.10.1614 |pàgines=1614–1626 |llengua=anglès }}


{{Botànica}}
{{Botànica}}
Línia 36: Línia 42:
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Pollen}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Pollen}}
[[Categoria:Fisiologia vegetal]]
[[Categoria:Fisiologia vegetal]]
[[Categoria:Contaminants atmosfèrics]]
[[Categoria:Contaminants atmosfèrics]]

[[mzn:گرده (نمین)]]
[[Categoria:Articles amb interviquis locals]]

Revisió de 18:29, 10 juny 2023

Imatge molt ampliada de diferents grans de pol·len
Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador

El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora. En els vegetals inferiors és l'espora. Els grans de pol·len són minúsculs grans de forma més o menys ovoide d'unes poques desenes de micres de diàmetre i que es troben dins de les anteres dels estams.

Etimologia

[modifica]

La paraula catalana pol·len deriva de la paraula grega "palè" que significava "farina" o "pols".

Descripció

[modifica]

Com l'òvul el gra de pol·len és un gametòfit i correspon a la fase haploide de desenvolupament del vegetal. Es compon habitualment de dues cèl·lules i comporta dos nuclis haploides, on el més gran és el nucli vegetatiu i l'altre el nucli reproductor. Està tancat dins un embolcall resistent que disposa d'unes obertures, punts de menor resistència que permeten l'emissió del tub pol·línic destinat a fecundar l'òvul. El pol·len amb tres obertures, pol·len tricolpat, determina un dels clades més importants de les angiospermes, les eudicotiledònies, aquesta característica les diferencia de les angiospermes basals i de les monocotiledònies que només tenen una única obertura, pol·len monocolpat.[1]

El pol·len es forma en tètrades (grups de 4 micròspores germanes), però es dissemina individualment, més rarament en tètrades o en masses encara més grans anomenats pol·linis. Mesura entre 5 i 100 micres, i és de forma entre esfèrica i allargada. Excepte en el cas d'algunes plantes aquàtiques submergides, el gra de pol·len madur té una paret doble, una paret molt resistent anomenada esporodermis formada, a la vegada, per dues capes principals: intina (cel·lulòsica, prima, flexible, que permet el desenvolupament del tub pol·línic) i l'exina cuticularitzada, rígida i resistent mecànicament i químicament. L'exina sovint presenta espines o berrugues, o està esculpida amb formes diverses, i això permet identificar els diferents gèneres, espècies i en alguns casos fins i tot les cultivars de les plantes. En algunes plantes amb flors, la germinació del gra de pol·len sovint comença abans que surti l'esporangi.

L'exina conté lignina i, sobretot, esporopol·lenina, substància terpènica molt resistent que permet la persistència de pol·len al medi sense patir la seva destrucció. L'exina té una capa interna, l'endexina, fibrosa, més cel·lulòsica i una capa externa, l'ectexina, més dura i d'estructura molt complexa i, sovint, molt ornamentada.

Per tal de permetre la germinació i la formació del tub pol·línic, els grans de pol·len presenten unes obertures (solucions de continuïtat de l'exina) particulars en forma de porus (arrodonits) o colps (solcs allargats). Els pòl·lens més primitius tenen un sol colp (monocolpats); els de caràcter més derivat tenen molts porus (pantoporats).

Nutrició

[modifica]

El pol·len conté una forta proporció de proteïnes (de 16% a 40%) contenint tots els aminoàcids coneguts i nombroses vitamines especialment la C.

Contaminació atmosfèrica

[modifica]

El pol·len es considera un contaminant atmosfèric. La presència de grans de pol·len a l'atmosfera provoca l'al·lèrgia al pol·len en determinades persones i existeix una xarxa d'observació que determina el percentatge de pol·len en el medi ambient per a preveure el risc d'al·lèrgia.

Palinologia

[modifica]

El nombre i la disposició de les obertures dels grans de pol·len tenen molta importància filogenètica i sistemàtica i l'estudia la ciència de la palinologia. És possible identificar una espècie vegetal per l'observació al microscopi de la forma dels seus grans de pol·len i això permet per exemple discriminar si una mel està feta amb el nèctar d'una determinada espècie vegetal i detectar mescles i fraus. Altres aplicacions de la palinologia és donar informació sobre els climes antics d'una zona en determinar quines plantes hi havia abans.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Soltis i soltis, 2004, p. 1619.

Bibliografia

[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pol·len
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pol·len&oldid=31813435»