(27 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
Línia 1:
[[Fitxer:STS-95_Florida_From_Space.jpg|miniatura|La península de [[Florida]], als Estats Units]]
.
Una '''península''' (del [[llatí]] ''paeninsula'') és una extensió de terra envoltada d'[[aigua]] per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'''[[istme]]''.<ref>{{GEC|0130726|península}}</ref><ref>{{GEC|0200252|península}}</ref> En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variació notable de l'altura de l'aigua per culpa de les [[marea|marees]] fa que algunes penínsules a [[plenamar]] es converteixin en [[illes]], com és el cas del [[mont Saint-Michel]] ([[França]]) o el cas del [[municipi]] de [[Peníscola]] ([[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]) durant l'[[Edat antiga]].{{Sfn|Editors of the American Heritage Di|2004|p=2016}}
La mida d'una península pot variar.<ref>{{Ref-web|url=https://education.nationalgeographic.org/resource/peninsula/|títol=Peninsula|consulta=27/4/2023|llengua=anglès|editor=National Geographic}}</ref> La península més gran del món és la península aràbiga.{{Sfn|Mis|2009|p=20}}{{Sfn|Niz|2006|p=19}}
== Penínsules notables ==
[[Fitxer:Yucatan peninsula 250m.jpg|miniatura|La península de Yucatán (Mèxic).]]
== Etimologia ==
=== A [[Àfrica]] ===
Península deriva del llatí ''paeninsula'', que es tradueix com a "península". La paraula ''paeninsula'' esta composta dels mots llatins ''paene'' 'gairebé' i ''insula'' 'illa' (''paeninsula'', 'gairebé una illa').
* La [[Península de Cap Verd]].
* La [[Banya d'Àfrica]].
== Definicions ==
Una península es defineix generalment com un tros de terra envoltat gairebé completament per aigua,<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://www.infoplease.com/geography/what-is-a-peninsula|títol=What is a Peninsula?|consulta=27/4/2023|llengua=anglès|editor=Infoplease|data=9/9/2022}}</ref> però de vegades es pot definir també com un tros de terra vorejat per l'aigua en tres dels seus costats.
Una península pot estar vorejada per més d'una massa d'aigua, i la massa d'aigua no cal que sigui necessàriament un oceà o un mar.{{Sfn|Heos|2010|p=15}} De vegades també se n'hi diu península a un tros de terra en el revolt d'un riu molt estret o una de situada entre dos rius.<ref name=:0/> Una península pot estar connectada amb el continent mitjançant un istme, per exemple, a l'[[istme de Corint]] que connecta amb la [[Peloponès|península del Peloponès]].{{Sfn|Heos|2010|p=9}}
Quan les penínsules són accidents més petits, rellevants des d'un punt de vista local, de vegades se les anomena amb altres termes geogràfics, com ara [[Cap (geografia)|cap]] o punta, si són rocoses, i en casos de costes sorrenques es parla d'illa promontori, [[tómbol]], [[cordó litoral]], [[Barra (relleu)|barra]] o [[espigó]] (una punta és generalment considerada com una porció esmolada de terra que es projecta en un cos d'aigua, i que és menys important que un cap).<ref>{{Ref-web|url=http://www.britannica.com/ebi/article-9276348|títol=Peninsula|consulta=27/4/2023|llengua=anglès|editor=Encyclopaedia Britannica|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070217165235/http://www.britannica.com/ebi/article-9276348|arxiudata=2007-02-17}}</ref>
== Formació i tipus ==
Les penínsules es poden formar a partir de la [[Deriva dels continents|deriva continental]], l'[[Erosió|erosió glacial]], l'[[aigua de desglaç]], la [[Deposició (geologia)|deposició glacial]], el [[Sedimentació|sediment marí]], les [[Transgressió|transgressions marines]], els [[Volcà|volcans]], els [[Límit divergent|límits divergents]] i/o la sedimentació fluvial.{{Sfn|Mis|2009|p=6}} Més d'un factor pot intervenir en la formació d'una península. Per exemple, en el cas de [[Florida]], la deriva continental, el sediment marí i les transgressions marines van ser factors que van contribuir a la seva formació.{{Sfn|Heos|2010|p=8}}
En el cas de la formació a partir de glaceres (per exemple, la península antàrtica del [[Península Antàrtica|Cap Cod]]) es poden crear penínsules a causa de l'erosió glacial, l'aigua de desglaç i/o la deposició. Si l'erosió formar la península, és perquè hi ha roques cada cop més dures, i com que la glacera només erosiona les roques més toves, va formant una conca. Aquest fenomen pot crear penínsules, com pot ser l'exemple de la [[península de Keweenaw]] del [[llac Superior]].{{Sfn|Heos|2010|p=31}}
En el cas de la formació a partir de l'aigua de desglaç, les glaceres que es fonen dipositen sediments i formen [[Morena (geologia)|morenes]], que actuen com a preses per a l'aigua de desglaç Això pot crear masses d'aigua que envolten la terra, formant penínsules.{{Sfn|Heos|2010|p=31}}
Si la deposició forma la península, aquesta la península estara composta per roca sedimentària, que s'haurà creat a partir d'un gran dipòsit de deriva glacial.{{Sfn|Nadeau|2006|p=6}}{{Sfn|Heos|2010|p=32-33}} El turó de la deriva es converteix en una península si el es forma prop de l'aigua però amb connexió amb el continent, per exemple durant la formació del Cap Cod fa uns 23.000 anys.{{Sfn|Nadeau|2006|p=9}}{{Sfn|Wyckoff|1999|p=328}}
En el cas de la formació a partir de volcans, quan un volcà erupciona magma prop de l'aigua, pot formar una península (per exemple, la [[península d'Alaska]]).{{Sfn|Nadeau|2006|p=6}} Les penínsules formades a partir de volcans són especialment freqüents quan el volcà entra en erupció prop d'aigües poc profundes.{{Sfn|Heos|2010|p=44}} El sediment marí pot formar penínsules per la creació de [[pedra calcària]].{{Sfn|Heos|2010|p=21–23}} Una península de [[rift]] es pot formar com a resultat d'un límit divergent en la tectònica de plaques (per exemple la [[Aràbia|península aràbiga]]),{{Sfn|Nadeau|2006|p=10}}{{Sfn|Heos|2010|p=43–44}} mentre que un límit convergent també pot formar penínsules (per exemple [[Gibraltar]] o el [[subcontinent indi]]).{{Sfn|Heos|2010|p=40}} També es poden formar penínsules a causa de la sedimentació als rius. Quan un riu que transporta sediment desemboca en un oceà, el sediment es diposita, formant una península delta.{{Sfn|Nadeau|2006|p=13}}
Les transgressions marines (canvis en el nivell del mar) poden formar penínsules, però també poden afectar les penínsules existents. Per exemple, el nivell de l'aigua pot canviar, la qual cosa fa que una península es converteixi en una illa durant els nivells d'aigua alts.{{Sfn|Niz|2006|p=7}} De la mateixa manera, el clima humit que provoca nivells d'aigua més alts fa que les penínsules semblin més petites, mentre que el temps sec les fa semblar més grans.{{Sfn|Niz|2006|p=13}} L'augment del nivell del mar per l'escalfament global reduirà permanentment la mida d'algunes penínsules amb el temps.{{Sfn|Nadeau|2006|p=21}}
== Penínsules notables ==
=== A l'[[Àfrica]] ===
* [[Fitxer:Nasa Horn of Africa.JPG|miniatura|180x180px|Banya d'Àfrica.]][[Banya d'Àfrica]]
* [[Cap Blanc (Mauritània)|Cap Blanc]]
* [[Cap Bon]]
* [[Península d'Almina]]
* [[Península de Bakassi]]
* [[Murujuga|Península de Buri]]
* [[Península del Cap]][[Fitxer:Astronaut photo of Cape Town STS081-738-23.jpg|miniatura|Península del Cap, a Sud-àfrica.|180x180px]]
* [[Península de Cap Verd]]
* [[Península del Sinaí|Sinaí]]
=== A [[Amèrica]] ===
=== A [[Amèrica]] ===
* La [[península de BaixaCalifòrnia]], a [[Mèxic]].
* [[Península d'Adelaida]], al [[Canadà]]
* La [[Florida|penínsulade Florida]], als [[Estats Units]].
* [[Península d'Avalon]], al [[Canadà]]
* [[Fitxer:Baja peninsula (mexico) 250m.jpg|miniatura|Imatge de satèl·lit de la Baixa Califòrnia.|240x240px]][[Península de Baixa Califòrnia]], a [[Mèxic]].
* La [[península del Labrador]] al [[Canadà]].
* La [[península de Yucatán]], a [[Mèxic]].
* [[Península de Boothia]], al [[Canadà]]
* [[Florida|Península de Florida]], als [[Estats Units]].
* [[Península de Gaspé]], al [[Canadà]]
* [[Península del Labrador]] al [[Canadà]].
* [[Península d'Ungava]], al [[Canadà]]
* [[Península de Yucatán]], a [[Mèxic]].
[[Fitxer:Yucatan peninsula 250m.jpg|miniatura|La península de Yucatán (Mèxic).|240x240px]]
=== A l'[[Antàrtida]] ===
=== A l'[[Antàrtida]] ===
* La [[Península Antàrtica]] (també coneguda com a Terra de Pàlmer o [[Terra de Graham]]).
* [[Península Antàrtica]] (també coneguda com a Terra de Pàlmer o [[Terra de Graham]]).
* [[Península Arctowski]]
* [[enínsula Bonaparte|Península Bonaparte]]
* [[Península Martin]]
* [[Península d'Eduard VII|Terra del Rei Eduard VII]]
* [[Península Schmidt]]
=== A [[Àsia]] ===
=== A l'[[Àsia]] ===
* [[Aràbia|Península Aràbiga]]
* La [[península de Corea]].
* La [[península de Kamtxatka]], a [[Sibèria]].
* [[Península de Corea]].
* [[Faddèievski|Península de Faddèievski]]
* [[Península de Iamal]]
* [[Subcontinent indi]]
* [[Indoxina]]
* [[Fitxer:Map of Russia - Kamchatka Krai (2008-03).svg|miniatura|Península de Kamtxaska.|180x180px]][[Península de Kamtxatka]].
* [[Península de Malaca]]
* [[Península de Shiretoko]]
* [[Península de Taimir]]
* [[Península de Txhipunski]]
* [[Península de Txukotka]]
=== A [[Europa]] ===
=== A [[Europa]] ===
* La [[península Ibèrica]].
* [[Bretanya]]
* [[Península de Beara]]
* La [[Balcans|península dels Balcans]].
* [[Balcans|Península dels Balcans]].
* La [[península Itàlica]].
* [[Crimea|Península de Crimea]]
* La [[península Escandinava]] o península d'[[Escandinàvia]].
* [[Península Escandinava]] o península d'[[Escandinàvia]].
* [[Fitxer:Shark Bay Phytoplankton in Bloom.jpg|miniatura|240x240px|Carrarang, a Austràlia.]][[Península Carrarang]], a [[Austràlia]]
* [[Península de Cobourg]], a [[Austràlia]]
* [[Fitxer:NZ-Coromandel P.png|miniatura|262x262px|Coromandel, a Nova Zelanda.]][[Península de Coromandel]], a [[Nova Zelanda]]
* [[Península d'Eyre]], a [[Austràlia]]
* [[Península de Gazelle]], a [[Papua Nova Guinea]]
* [[Península d'Otago]], a [[Nova Zelanda]]
* [[Whangaparaoa]], a [[Nova Zelanda]]
== Referències ==
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Editors of the American Heritage Di|títol=Word Histories and Mysteries: From Abracadabra to Zeus|url=https://books.google.cat/books?id=cZ88p_bSt1EC&pg=PA216&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=2004|editorial=HarperCollins|pàgines=368|isbn=978-0547350271}}
* {{Ref-llibre|cognom=Heos, (). (1st ed.). . ISBN . OCLC 277466133.|nom=Bridget|títol=The creation of peninsulas|edició=1a edició|llengua=anglès|data=2010|editorial=Rosen Pub|lloc=Nova York|isbn=978-1-4358-5301-0}}
* {{Ref-llibre|cognom=Wyckoff|nom=Jerome|títol=Reading the earth : landforms in the making|llengua=anglès|data=1999|editorial=Adastra West, Inc|lloc=Mahwah, NJ|isbn=0-9674075-0-8}}
Una península (del llatípaeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.[1][2] En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variació notable de l'altura de l'aigua per culpa de les marees fa que algunes penínsules a plenamar es converteixin en illes, com és el cas del mont Saint-Michel (França) o el cas del municipi de Peníscola (Baix Maestrat) durant l'Edat antiga.[3]
La mida d'una península pot variar.[4] La península més gran del món és la península aràbiga.[5][6]
Península deriva del llatí paeninsula, que es tradueix com a "península". La paraula paeninsula esta composta dels mots llatins paene 'gairebé' i insula 'illa' (paeninsula, 'gairebé una illa').
Una península es defineix generalment com un tros de terra envoltat gairebé completament per aigua,[7] però de vegades es pot definir també com un tros de terra vorejat per l'aigua en tres dels seus costats.
Una península pot estar vorejada per més d'una massa d'aigua, i la massa d'aigua no cal que sigui necessàriament un oceà o un mar.[8] De vegades també se n'hi diu península a un tros de terra en el revolt d'un riu molt estret o una de situada entre dos rius.[7] Una península pot estar connectada amb el continent mitjançant un istme, per exemple, a l'istme de Corint que connecta amb la península del Peloponès.[9]
Quan les penínsules són accidents més petits, rellevants des d'un punt de vista local, de vegades se les anomena amb altres termes geogràfics, com ara cap o punta, si són rocoses, i en casos de costes sorrenques es parla d'illa promontori, tómbol, cordó litoral, barra o espigó (una punta és generalment considerada com una porció esmolada de terra que es projecta en un cos d'aigua, i que és menys important que un cap).[10]
En el cas de la formació a partir de glaceres (per exemple, la península antàrtica del Cap Cod) es poden crear penínsules a causa de l'erosió glacial, l'aigua de desglaç i/o la deposició. Si l'erosió formar la península, és perquè hi ha roques cada cop més dures, i com que la glacera només erosiona les roques més toves, va formant una conca. Aquest fenomen pot crear penínsules, com pot ser l'exemple de la península de Keweenaw del llac Superior.[13]
En el cas de la formació a partir de l'aigua de desglaç, les glaceres que es fonen dipositen sediments i formen morenes, que actuen com a preses per a l'aigua de desglaç Això pot crear masses d'aigua que envolten la terra, formant penínsules.[13]
Si la deposició forma la península, aquesta la península estara composta per roca sedimentària, que s'haurà creat a partir d'un gran dipòsit de deriva glacial.[14][15] El turó de la deriva es converteix en una península si el es forma prop de l'aigua però amb connexió amb el continent, per exemple durant la formació del Cap Cod fa uns 23.000 anys.[16][17]
En el cas de la formació a partir de volcans, quan un volcà erupciona magma prop de l'aigua, pot formar una península (per exemple, la península d'Alaska).[14] Les penínsules formades a partir de volcans són especialment freqüents quan el volcà entra en erupció prop d'aigües poc profundes.[18] El sediment marí pot formar penínsules per la creació de pedra calcària.[19] Una península de rift es pot formar com a resultat d'un límit divergent en la tectònica de plaques (per exemple la península aràbiga),[20][21] mentre que un límit convergent també pot formar penínsules (per exemple Gibraltar o el subcontinent indi).[22] També es poden formar penínsules a causa de la sedimentació als rius. Quan un riu que transporta sediment desemboca en un oceà, el sediment es diposita, formant una península delta.[23]
Les transgressions marines (canvis en el nivell del mar) poden formar penínsules, però també poden afectar les penínsules existents. Per exemple, el nivell de l'aigua pot canviar, la qual cosa fa que una península es converteixi en una illa durant els nivells d'aigua alts.[24] De la mateixa manera, el clima humit que provoca nivells d'aigua més alts fa que les penínsules semblin més petites, mentre que el temps sec les fa semblar més grans.[25] L'augment del nivell del mar per l'escalfament global reduirà permanentment la mida d'algunes penínsules amb el temps.[26]
Heos, (). (1st ed.). . ISBN . OCLC 277466133., Bridget. The creation of peninsulas (en anglès). 1a edició. Nova York: Rosen Pub, 2010. ISBN 978-1-4358-5301-0.
Mis, Melody S. Exploring peninsulas (en anglès). 1a edició. Nova York: PowerKids Press, 2009. ISBN 978-1-4358-2711-0.
Nadeau, Isaac. Peninsulas (en anglès). 1a edició. Nova York: Rosen Pub. Group's PowerKids Press, 2006. ISBN 1-4042-3125-0.
Niz, Ellen Sturm. Peninsulas (en anglès). Mankato, Minn: Capstone Press, 2006. ISBN 0-7368-4308-6.
Wyckoff, Jerome. Reading the earth : landforms in the making (en anglès). Mahwah, NJ: Adastra West, Inc, 1999. ISBN 0-9674075-0-8.
