Península: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 139.47.45.206. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
amplio |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:STS-95_Florida_From_Space.jpg|miniatura|La península de [[Florida]], als Estats Units]] |
[[Fitxer:STS-95_Florida_From_Space.jpg|miniatura|La península de [[Florida]], als Estats Units]] |
||
Una '''península''' (del [[llatí]] ''paeninsula'') és una extensió de terra envoltada d'[[aigua]] per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'''[[istme]]''.<ref>{{GEC|0130726|península}}</ref><ref>{{GEC|0200252|península}}</ref> En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variació notable de l'altura de l'aigua per culpa de les [[marea|marees]] fa que algunes penínsules a [[plenamar]] es converteixin en [[illes]], com és el cas del [[mont Saint-Michel]] ([[França]]) o el cas del [[municipi]] de [[Peníscola]] ([[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]) durant l'[[Edat antiga]]. |
Una '''península''' (del [[llatí]] ''paeninsula'') és una extensió de terra envoltada d'[[aigua]] per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'''[[istme]]''.<ref>{{GEC|0130726|península}}</ref><ref>{{GEC|0200252|península}}</ref> En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variació notable de l'altura de l'aigua per culpa de les [[marea|marees]] fa que algunes penínsules a [[plenamar]] es converteixin en [[illes]], com és el cas del [[mont Saint-Michel]] ([[França]]) o el cas del [[municipi]] de [[Peníscola]] ([[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]) durant l'[[Edat antiga]].{{Sfn|Editors of the American Heritage Di|2004|p=2016}} |
||
== Etimologia == |
|||
Península deriva del llatí ''paeninsula'', que es tradueix com a "península". La paraula ''paeninsula'' esta composta dels mots llatins ''paene'' 'gairebé' i ''insula'' 'illa' (''paeninsula'', 'gairebé una illa'). |
|||
== Definicions == |
|||
Una península es defineix generalment com un tros de terra envoltat gairebé completament per aigua,<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.infoplease.com/geography/what-is-a-peninsula|títol=What is a Peninsula?|consulta=27/4/2023|llengua=anglès|editor=Infoplease|data=9/9/2022}}</ref> però de vegades es pot definir també com un tros de terra vorejat per l'aigua en tres dels seus costats. |
|||
Una península pot estar vorejada per més d'una massa d'aigua, i la massa d'aigua no cal que sigui necessàriament un oceà o un mar.{{Sfn|Heos|2010|p=15}} De vegades també se n'hi diu península a un tros de terra en el revolt d'un riu molt estret o una de situada entre dos rius.<ref name=":0" /> Una península pot estar connectada amb el continent mitjançant un istme, per exemple, a l'[[istme de Corint]] que connecta amb la [[Peloponès|península del Peloponès]].{{Sfn|Heos|2010|p=9}} |
|||
== Formació i tipus == |
|||
Les penínsules es poden formar a partir de la [[Deriva dels continents|deriva continental]], l'[[Erosió|erosió glacial]], l'[[aigua de desglaç]], la [[Deposició (geologia)|deposició glacial]], el [[Sedimentació|sediment marí]], les [[Transgressió|transgressions marines]], els [[Volcà|volcans]], els [[Límit divergent|límits divergents]] i/o la sedimentació fluvial.{{Sfn|Mis|2009|p=6}} Més d'un factor pot intervenir en la formació d'una península. Per exemple, en el cas de [[Florida]], la deriva continental, el sediment marí i les transgressions marines van ser factors que van contribuir a la seva formació.{{Sfn|Heos|2010|p=8}} |
|||
=== Glaceres === |
|||
En el cas de la formació a partir de glaceres (per exemple, la península antàrtica del [[Cap Cod]]) es poden crear penínsules a causa de l'erosió glacial, l'aigua de desglaç i/o la deposició. Si l'erosió formar la península, és perquè hi ha roques cada cop més dures, i com que la glacera només erosiona les roques més toves, va formant una conca. Aquest fenomen pot crear penínsules, com pot ser l'exemple de la [[península de Keweenaw]] del [[llac Superior]].{{Sfn|Heos|2010|p=31}} |
|||
En el cas de la formació a partir de l'aigua de desglaç, les glaceres que es fonen dipositen sediments i formen [[Morena (geologia)|morenes]], que actuen com a preses per a l'aigua de desglaç Això pot crear masses d'aigua que envolten la terra, formant penínsules.{{Sfn|Heos|2010|p=31}} |
|||
Si la deposició forma la península, aquesta la península estara composta per roca sedimentària, que s'haurà creat a partir d'un gran dipòsit de deriva glacial.{{Sfn|Nadeau|2006|p=6}}{{Sfn|Heos|2010|p=32-33}} El turó de la deriva es converteix en una península si el es forma prop de l'aigua però amb connexió amb el continent, per exemple durant la formació del Cap Cod fa uns 23.000 anys.{{Sfn|Nadeau|2006|p=9}}{{Sfn|Wyckoff|1999|p=328}} |
|||
=== Altres === |
|||
En el cas de la formació a partir de volcans, quan un volcà erupciona magma prop de l'aigua, pot formar una península (per exemple, la [[península d'Alaska]]).{{Sfn|Nadeau|2006|p=6}} Les penínsules formades a partir de volcans són especialment freqüents quan el volcà entra en erupció prop d'aigües poc profundes.{{Sfn|Heos|2010|p=44}} El sediment marí pot formar penínsules per la creació de [[pedra calcària]].{{Sfn|Heos|2010|p=21–23}} Una península de [[rift]] es pot formar com a resultat d'un límit divergent en la tectònica de plaques (per exemple la [[Aràbia|península aràbiga]]),{{Sfn|Nadeau|2006|p=10}}{{Sfn|Heos|2010|p=43–44}} mentre que un límit convergent també pot formar penínsules (per exemple [[Gibraltar]] o el [[subcontinent indi]]).{{Sfn|Heos|2010|p=40}} També es poden formar penínsules a causa de la sedimentació als rius. Quan un riu que transporta sediment desemboca en un oceà, el sediment es diposita, formant una península delta.{{Sfn|Nadeau|2006|p=13}} |
|||
Les transgressions marines (canvis en el nivell del mar) poden formar penínsules, però també poden afectar les penínsules existents. Per exemple, el nivell de l'aigua pot canviar, la qual cosa fa que una península es converteixi en una illa durant els nivells d'aigua alts.{{Sfn|Niz|2006|p=7}} De la mateixa manera, el clima humit que provoca nivells d'aigua més alts fa que les penínsules semblin més petites, mentre que el temps sec les fa semblar més grans.{{Sfn|Niz|2006|p=13}} L'augment del nivell del mar per l'escalfament global reduirà permanentment la mida d'algunes penínsules amb el temps.{{Sfn|Nadeau|2006|p=21}} |
|||
== Penínsules notables == |
== Penínsules notables == |
||
| Línia 30: | Línia 53: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
| ⚫ | |||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Bibliografia == |
|||
{{Autoritat}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Editors of the American Heritage Di|títol=Word Histories and Mysteries: From Abracadabra to Zeus|url=https://books.google.es/books?id=cZ88p_bSt1EC&pg=PA216&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=2004|editorial=HarperCollins|pàgines=368|isbn=978-0547350271}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Heos, (). (1st ed.). . ISBN . OCLC 277466133.|nom=Bridget|títol=The creation of peninsulas|edició=1a ed.|llengua=anglès|data=2010|editorial=Rosen Pub|lloc=New York|isbn=978-1-4358-5301-0}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Mis|nom=Melody S.|títol=Exploring peninsulas|edició=1a ed.|llengua=anglès|data=2009|editorial=PowerKids Press|lloc=New York|isbn=978-1-4358-2711-0}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Nadeau|nom=Isaac|títol=Peninsulas|edició=1a ed.|llengua=anglès|data=2006|editorial=Rosen Pub. Group's PowerKids Press|lloc=New York|isbn=1-4042-3125-0}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Niz|nom=Ellen Sturm|títol=Peninsulas|llengua=anglès|data=2006|editorial=Capstone Press|lloc=Mankato, Minn|isbn=0-7368-4308-6}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Wyckoff|nom=Jerome|títol=Reading the earth : landforms in the making|llengua=anglès|data=1999|editorial=Adastra West, Inc|lloc=Mahwah, NJ|isbn=0-9674075-0-8}} |
|||
| ⚫ | |||
{{Esborrany de geografia}} |
{{Esborrany de geografia}} |
||
{{Viccionari-lateral|península}} |
{{Viccionari-lateral|península}} |
||
Revisió del 16:23, 27 abr 2023
Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.[1][2] En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variació notable de l'altura de l'aigua per culpa de les marees fa que algunes penínsules a plenamar es converteixin en illes, com és el cas del mont Saint-Michel (França) o el cas del municipi de Peníscola (Baix Maestrat) durant l'Edat antiga.[3]
Etimologia
Península deriva del llatí paeninsula, que es tradueix com a "península". La paraula paeninsula esta composta dels mots llatins paene 'gairebé' i insula 'illa' (paeninsula, 'gairebé una illa').
Definicions
Una península es defineix generalment com un tros de terra envoltat gairebé completament per aigua,[4] però de vegades es pot definir també com un tros de terra vorejat per l'aigua en tres dels seus costats.
Una península pot estar vorejada per més d'una massa d'aigua, i la massa d'aigua no cal que sigui necessàriament un oceà o un mar.[5] De vegades també se n'hi diu península a un tros de terra en el revolt d'un riu molt estret o una de situada entre dos rius.[4] Una península pot estar connectada amb el continent mitjançant un istme, per exemple, a l'istme de Corint que connecta amb la península del Peloponès.[6]
Formació i tipus
Les penínsules es poden formar a partir de la deriva continental, l'erosió glacial, l'aigua de desglaç, la deposició glacial, el sediment marí, les transgressions marines, els volcans, els límits divergents i/o la sedimentació fluvial.[7] Més d'un factor pot intervenir en la formació d'una península. Per exemple, en el cas de Florida, la deriva continental, el sediment marí i les transgressions marines van ser factors que van contribuir a la seva formació.[8]
Glaceres
En el cas de la formació a partir de glaceres (per exemple, la península antàrtica del Cap Cod) es poden crear penínsules a causa de l'erosió glacial, l'aigua de desglaç i/o la deposició. Si l'erosió formar la península, és perquè hi ha roques cada cop més dures, i com que la glacera només erosiona les roques més toves, va formant una conca. Aquest fenomen pot crear penínsules, com pot ser l'exemple de la península de Keweenaw del llac Superior.[9]
En el cas de la formació a partir de l'aigua de desglaç, les glaceres que es fonen dipositen sediments i formen morenes, que actuen com a preses per a l'aigua de desglaç Això pot crear masses d'aigua que envolten la terra, formant penínsules.[9]
Si la deposició forma la península, aquesta la península estara composta per roca sedimentària, que s'haurà creat a partir d'un gran dipòsit de deriva glacial.[10][11] El turó de la deriva es converteix en una península si el es forma prop de l'aigua però amb connexió amb el continent, per exemple durant la formació del Cap Cod fa uns 23.000 anys.[12][13]
Altres
En el cas de la formació a partir de volcans, quan un volcà erupciona magma prop de l'aigua, pot formar una península (per exemple, la península d'Alaska).[10] Les penínsules formades a partir de volcans són especialment freqüents quan el volcà entra en erupció prop d'aigües poc profundes.[14] El sediment marí pot formar penínsules per la creació de pedra calcària.[15] Una península de rift es pot formar com a resultat d'un límit divergent en la tectònica de plaques (per exemple la península aràbiga),[16][17] mentre que un límit convergent també pot formar penínsules (per exemple Gibraltar o el subcontinent indi).[18] També es poden formar penínsules a causa de la sedimentació als rius. Quan un riu que transporta sediment desemboca en un oceà, el sediment es diposita, formant una península delta.[19]
Les transgressions marines (canvis en el nivell del mar) poden formar penínsules, però també poden afectar les penínsules existents. Per exemple, el nivell de l'aigua pot canviar, la qual cosa fa que una península es converteixi en una illa durant els nivells d'aigua alts.[20] De la mateixa manera, el clima humit que provoca nivells d'aigua més alts fa que les penínsules semblin més petites, mentre que el temps sec les fa semblar més grans.[21] L'augment del nivell del mar per l'escalfament global reduirà permanentment la mida d'algunes penínsules amb el temps.[22]
Penínsules notables
A Àfrica
- La Península de Cap Verd.
- La Banya d'Àfrica.
A Amèrica
- La península de Baixa Califòrnia, a Mèxic.
- La península de Florida, als Estats Units.
- La península del Labrador al Canadà.
- La península de Yucatán, a Mèxic.
A l'Antàrtida
- La Península Antàrtica (també coneguda com a Terra de Pàlmer o Terra de Graham).
A Àsia
- La península de Corea.
- La península de Kamtxatka, a Sibèria.
A Europa
- La península Ibèrica.
- La península dels Balcans.
- La península Itàlica.
- La península Escandinava o península d'Escandinàvia.
- La península de Jutlàndia.
Referències
- ↑ «Península». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Península». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Editors of the American Heritage Di, 2004, p. 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «What is a Peninsula?» (en anglès). Infoplease, 09-09-2022. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Heos, 2010, p. 15.
- ↑ Heos, 2010, p. 9.
- ↑ Mis, 2009, p. 6.
- ↑ Heos, 2010, p. 8.
- ↑ 9,0 9,1 Heos, 2010, p. 31.
- ↑ 10,0 10,1 Nadeau, 2006, p. 6.
- ↑ Heos, 2010, p. 32-33.
- ↑ Nadeau, 2006, p. 9.
- ↑ Wyckoff, 1999, p. 328.
- ↑ Heos, 2010, p. 44.
- ↑ Heos, 2010, p. 21–23.
- ↑ Nadeau, 2006, p. 10.
- ↑ Heos, 2010, p. 43–44.
- ↑ Heos, 2010, p. 40.
- ↑ Nadeau, 2006, p. 13.
- ↑ Niz, 2006, p. 7.
- ↑ Niz, 2006, p. 13.
- ↑ Nadeau, 2006, p. 21.
Bibliografia
- Editors of the American Heritage Di. Word Histories and Mysteries: From Abracadabra to Zeus (en anglès). HarperCollins, 2004, p. 368. ISBN 978-0547350271.
- Heos, (). (1st ed.). . ISBN . OCLC 277466133., Bridget. The creation of peninsulas (en anglès). 1a ed.. New York: Rosen Pub, 2010. ISBN 978-1-4358-5301-0.
- Mis, Melody S. Exploring peninsulas (en anglès). 1a ed.. New York: PowerKids Press, 2009. ISBN 978-1-4358-2711-0.
- Nadeau, Isaac. Peninsulas (en anglès). 1a ed.. New York: Rosen Pub. Group's PowerKids Press, 2006. ISBN 1-4042-3125-0.
- Niz, Ellen Sturm. Peninsulas (en anglès). Mankato, Minn: Capstone Press, 2006. ISBN 0-7368-4308-6.
- Wyckoff, Jerome. Reading the earth : landforms in the making (en anglès). Mahwah, NJ: Adastra West, Inc, 1999. ISBN 0-9674075-0-8.
