Vés al contingut

Rosa Leveroni i Valls: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Esmenes; canvio referència trencada; hi poso cites i tb plantilla CN.
 
(7 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
{{iniciBio}} fou una [[escriptora]] [[catalans|catalana]].<ref name="GEC">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rosa-leveroni-i-valls|títol=Rosa Leveroni i Valls|consulta=19 gener 2023|llengua=català|editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref> La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums ''Poesia'' (1981) i ''Contes'' (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la [[Creu de Sant Jordi]] de la Generalitat de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|consulta=21 octubre 2013|títol=Dones-Poetes|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
{{iniciBio}} fou una [[escriptora]] [[catalans|catalana]].<ref name="GEC">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rosa-leveroni-i-valls|títol=Rosa Leveroni i Valls|consulta=19 gener 2023|llengua=català|editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref> La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums ''Poesia'' (1981) i ''Contes'' (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la [[Creu de Sant Jordi]] de la Generalitat de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|consulta=21 octubre 2013|títol=Dones-Poetes|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>


La seva poesia s'inspira en la de [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], i fou una de les fundadores de la revista [[Ariel (revista)|''rosa leveroni tenia tres rills'']] bre [[Ausiàs March]]. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.<ref>''[http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_rosa_leveroni.pdf Exposició sobre Leveroni] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131022070851/http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_rosa_leveroni.pdf |date=2013-10-22 }} coordinada per l'[[Institut Català de les Dones]]</ref> En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el ''[[Premi de poesia catalana Rosa Leveroni]]'' a [[Cadaqués]].<ref>Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de [http://www.proa.cat/www/proa/ca/premis/premi.html?id=20 l'Editorial Proa].</ref>
La seva poesia s'inspira en la de [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], i fou una de les fundadores de la revista [[Ariel (revista)|''Ariel'']]. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre [[Ausiàs March]]. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/activitats/exposicions/itinerants/cataleg/rosa-leveroni/plafons_RosaLeveroni.pdf|títol=Rosa Leveroni, dona de lletres|consulta=11 de maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el ''[[Premi de poesia catalana Rosa Leveroni]]'' a [[Cadaqués]].<ref>Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de [http://www.proa.cat/www/proa/ca/premis/premi.html?id=20 l'Editorial Proa].</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveroni, qui va ser gerent d'un magatzem de metalls i Capitani i de Rosa Valls i Torruella, dedicada a l'educació com a mestra. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.<ref>Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5L7V-3?i=1328&wc=QZ7W-FQ3%3A335015101%2C335015102%2C1586605901&cc=2015324&cat=636896 any 1910, número de registre 3559].</ref>
Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveron i Capitani, qui descendia d'una família d'armadors genovesos, i de Rosa Valls i Torruella, mestra de formació, però sense excercir. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.<ref name=":0" />


Abans d'arribar a l'Escola de Bibliotecàries seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. Del seu pas per l'Escola se'n conserven els apunts de classe (a la [[Biblioteca de Catalunya]], que en conserva tot el seu arxiu personal). El 1930 i es titulà com a bibliotecària a l'[[Escola de Bibliotecàries]] de Barcelona, on va tenir com a professors [[Carles Riba]], [[Pere Bohigas]], [[Rafael Campalans]], [[Lluís Nicolau d'Olwer]], [[Marçal Olivar i Daydí|Marçal Olivar]], [[Joan Petit i Montserrat]] o [[Ferran Soldevila]].
Seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. El curs 1929-1930 va fer l'examen d'ingrés a l'Escola Superior de la Dona, però el curs 1930-1931 decideix ingressar a l'[[Escola de Bibliotecàries]], on va tenir com a professors [[Carles Riba]], [[Pere Bohigas]], [[Rafael Campalans]], [[Lluís Nicolau d'Olwer]], [[Marçal Olivar i Daydí|Marçal Olivar]], [[Joan Petit i Montserrat]] o [[Ferran Soldevila]], i en va obtenir el títol el 1933.<ref name=":0" /> Del seu pas per l'Escola es conserven els apunts de classe (a la [[Biblioteca de Catalunya]], que en conserva tot el seu arxiu personal).<ref>{{Ref-web|url=https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Leveroni-Rosa|títol=Fons i col·leccions - Leveroni, Rosa|consulta=11 de maig 2024|llengua=ca|editor=Biblioteca de Catalunya}}</ref>


És de remarcar que el 1933 se li concedí una beca per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes. Havia fet les pràctiques obligatòries a la biblioteca popular de Figueres. Quan acabà la carrera entrà a treballar a la biblioteca de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], on va començar a estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, fins que el desenllaç de la guerra civil truncà aquest projecte i també fou apartada de la feina. es llicencià en filosofia i lletres i a la [[Universitat de Barcelona]]. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, ''Epigrames i cançons'' (1938).
El 1933 va obtenir una beca de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes; abans havia fet les pràctiques obligatòries a la Biblioteca popular de Figueres.<ref name=":0" /> Amb la carrera acabada va començar a treballar a la biblioteca de la [[Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)|Universitat Autònoma de Barcelona]], on de 1936 a 1938 va fer estudis de Filosofia i Lletres. Amb el desenllaç de la guerra civil perd el seu lloc de treball.<ref name=":0" /> Es llicencià en filosofia i lletres i a la [[Universitat de Barcelona]].{{Citació necessària|data=2024}} Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, ''Epigrames i cançons'' (1938).{{Citació necessària|data=2024}}


Rosa Leveroni pertany a la generació de [[Mercè Rodoreda]], [[Pere Calders]] o [[Salvador Espriu]], escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la [[generació del 36]]. Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta. Va guanyar els [[Jocs Florals]] de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, ''Presència i record''.
Rosa Leveroni pertany a la generació de [[Mercè Rodoreda]], [[Pere Calders]] o [[Salvador Espriu]], escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la [[generació del 36]].{{Citació necessària|data=2024}} Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta.{{Citació necessària|data=2024}} Va guanyar els [[Jocs Florals]] de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).<ref name=":0" /> Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, ''Presència i record''.{{Citació necessària|data=2024}}


El 1982<ref name="GEC"/> va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] i ha estat una dels primers membres i sòcia d'honor de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC).
El 1982<ref name="GEC"/> va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] i va ser una dels primers membres i sòcia d'honor de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC).


El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a [[Portlligat]] (com a regal substitutiu del dot matrimonial),<ref>{{ref-web| url = http://leveronicentenari.blogspot.com/2010/10/geografia-leveroniana-3-els-dies.html |títol= Rosa Leveroni: Cent Anys (+1) |editor= amb |consulta= 08-09-2011}}</ref> lloc que esdevindria la ''cambra pròpia'' de Leveroni fins a la seva mort.
El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a [[Portlligat]] (com a regal substitutiu del dot matrimonial),<ref>{{ref-web| url = http://leveronicentenari.blogspot.com/2010/10/geografia-leveroniana-3-els-dies.html |títol= Rosa Leveroni: Cent Anys (+1) |editor= amb |consulta= 08-09-2011}}</ref> lloc que esdevindria la ''cambra pròpia'' de Leveroni fins a la seva mort.

Revisió de 14:41, 11 maig 2024

Plantilla:Infotaula personaRosa Leveroni i Valls
Biografia
Naixement1r abril 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Cadaqués (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Portlligat (Cadaqués), nínxol 1037 
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, bibliotecària, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresEpigrames i cançons (1938)
Obres destacables
Poesia i Contes.
Localització dels arxius
Premis

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985) fou una escriptora catalana.[1] La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]

La seva poesia s'inspira en la de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.[3] En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni a Cadaqués.[4]

Biografia

[modifica]

Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveron i Capitani, qui descendia d'una família d'armadors genovesos, i de Rosa Valls i Torruella, mestra de formació, però sense excercir. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.[3]

Seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. El curs 1929-1930 va fer l'examen d'ingrés a l'Escola Superior de la Dona, però el curs 1930-1931 decideix ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i en va obtenir el títol el 1933.[3] Del seu pas per l'Escola es conserven els apunts de classe (a la Biblioteca de Catalunya, que en conserva tot el seu arxiu personal).[5]

El 1933 va obtenir una beca de la Generalitat per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes; abans havia fet les pràctiques obligatòries a la Biblioteca popular de Figueres.[3] Amb la carrera acabada va començar a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, on de 1936 a 1938 va fer estudis de Filosofia i Lletres. Amb el desenllaç de la guerra civil perd el seu lloc de treball.[3] Es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona.[cal citació] Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).[cal citació]

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36.[cal citació] Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta.[cal citació] Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).[3] Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.[cal citació]

El 1982[1] va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser una dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),[6] lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Epigrames i cançons (1938)
  • Presència i record (1952)
  • Poesia (1981)

Assaig i crítica literària

[modifica]
  • Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March (1951)
  • Maria Novell, recordada (1969)
  • Un epistolari de Carles Riba (1940-42)

Narrativa curta

[modifica]
  • Contes (1986)
  • L'estranger, L'Horta i Retorn (publicats en diverses antologies)
  • Un home de lletres i altres contes (Horsori Editorial, Barcelona, 2011)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rosa Leveroni i Valls». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2023].
  2. ↑ «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Rosa Leveroni, dona de lletres». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2024].
  4. ↑ Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de l'Editorial Proa.
  5. ↑ «Fons i col·leccions - Leveroni, Rosa». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2024].
  6. ↑ «Rosa Leveroni: Cent Anys (+1)». amb. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Leveroni_i_Valls&oldid=33483138»