República Catalana: diferència entre les revisions
Reversió a l'edició del 2007-02-20 22:58:24 per 62.37.160.42, número 900620 usant popups |
esborro text que te poc a veure amb la Republica Catalana |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''República Catalana''' ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al [[segle XVII]], per [[Pau Claris]], al [[segle XIX]] per [[Estanislau Figueras]] i al [[segle XX]] per [[Francesc Macià]] ([[1931]]) i per [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] ([[1934]]). |
La '''República Catalana''' ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al [[segle XVII]], per [[Pau Claris]], al [[segle XIX]] per [[Estanislau Figueras]] i al [[segle XX]] per [[Francesc Macià]] ([[1931]]) i per [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] ([[1934]]). |
||
Segons [[Joan Fuster]] ''Hi ha "catalanistes" perque hi ha "espanyolistes"'' [http://ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Fuster], i de fet el [[catalanisme]] apareix segles després de la persecució contínua dels [[Història del Dret català|drets catalans]], com ara els [[Decrets de Nova Planta]], el [[Tractat dels Pirineus]] i la [[prohibició del català]], pels successius intents fracassats unificadors per part de [[Castella]]. |
|||
[[Image:Pau_Claris_i_Casademunt.jpg|thumb|[[Pau Claris]].]] |
[[Image:Pau_Claris_i_Casademunt.jpg|thumb|[[Pau Claris]].]] |
||
| Línia 33: | Línia 31: | ||
El [[6 d'octubre]] de [[1934]], el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]], [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] ([[ERC]]), tornà a proclamar l'[[Estat Català]] o República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès. |
El [[6 d'octubre]] de [[1934]], el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]], [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] ([[ERC]]), tornà a proclamar l'[[Estat Català]] o República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès. |
||
Un cop acabada la [[Guerra Civil espanyola]] de [[1936]]-1939, |
Un cop acabada la [[Guerra Civil espanyola]] de [[1936]]-1939, El nou règim [[franquisme|franquista]] abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, [[Lluís Companys]], fou detingut amb la col·laboració de la [[Gestapo]], extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc ([[1940]]). |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
* http://www.geocities.com/versioantiga/guerra.html |
* http://www.geocities.com/versioantiga/guerra.html |
||
* [http://www.gencat.net/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents15.htm Gènesi del règim autònom, 1918-1932] |
* [http://www.gencat.net/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents15.htm Gènesi del règim autònom, 1918-1932] |
||
* [http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/proclamaciorepublica.htm Text de la proclamació de Macià] |
* [http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/proclamaciorepublica.htm Text de la proclamació de Macià] |
||
* [http://www.guerracivil1936.galeon.com/repcatalana.mp3 Proclamació de Macià, veu original] |
* [http://www.guerracivil1936.galeon.com/repcatalana.mp3 Proclamació de Macià, veu original] |
||
Revisió del 00:06, 21 març 2007
La República Catalana ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al segle XVII, per Pau Claris, al segle XIX per Estanislau Figueras i al segle XX per Francesc Macià (1931) i per Lluís Companys (1934).
Segle XVII - Proclamació de Pau Claris
Pau Claris proclamà la república catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant l’alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 s'havia lliurat la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es veié forçat a retirar-se. Un mes més tard moria el President Pau Claris, qualificat pel Dietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra pàtria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la pàtria.
La destitució del Comte-duc d'Olivares, la presència de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Però no era la pau total.
Encara que la Guerra dels Trenta Anys s'havia clos amb el Tractat de Westfàlia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d'Europa, continuava la guerra entre França i Castella, en què Catalunya era afectada en els seus teritoris del nord dels Pirineus. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és mutilada en cedir Felip IV a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.
Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa
- Veieu l'article principal sobre el Pacte de Tortosa
El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicano-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederació Catalano-aragonesa dintre de l’Estat republicà Espanyol.
Al febrer de 1873 Estanislau Figueras és elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i la proclamació de l'Estat Català, que només va poder revocar acceptant la dissolució de l'exèrcit a Catalunya, van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
Segle XX
1931 - Proclamació de Macià
Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins la anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.
1934 - Proclamació de Companys
El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català o República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès.
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, El nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, fou detingut amb la col·laboració de la Gestapo, extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).
Referències
- http://www.geocities.com/versioantiga/guerra.html
- Gènesi del règim autònom, 1918-1932
- Text de la proclamació de Macià
- Proclamació de Macià, veu original
- (anglès) La successió entre estats Resolució de 29 d'agost de 2001, del Institut de Dret Internacional de Ginebra.