Vés al contingut

Càncer de testicle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Càncer testicular)
Plantilla:Infotaula malaltiaCàncer de testicle
Seminoma de 7.4 × 5.5-cm en un testicle. modifica
Tipuscàncer del sistema reproductor masculí, càncer endocrí, malaltia testicular, tumor of testis and paratestis (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènesi
Localitzaciótesticle Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaDMRT1 i KITLG (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-112C80 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10C62, C62.9 i C62.90 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9186 i 239.5 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM273300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB12966 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001288 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine437966 i 454477 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0153594, C1333010 i C0039590 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2998 Modifica el valor a Wikidata

El càncer de testicle o càncer testicular és un càncer que un mascle pot patir en algun dels seus testicles. Sol desenvolupar-se a partir d'alguna cèl·lula germinal d'espermatozous, però també pot donar-se el cas (un 5% d'ells) que ho sigui a partir de qualsevol altra tipus de cèl·lula present als testicles. És possible que aquesta mena de càncer es manifesti al tòrax o a l'abdomen.

Amb uns deu mil nous diagnosticats cada any amb aquesta patologia a la Unió Europea, es tracta del tipus de tumor maligne més comú entre els joves, especialment entre els homes en edat compresa entre quinze i quaranta anys. A Girona, la incidència percentual sobre el total de càncers és del 0,6%.[1]

Les seves causes són de moment desconegudes però se sap que un home amb criptorquidisme té una probabilitat de fins a catorze vegades superior als altres de patir càncer testicular. La meitat dels casos són seminomes, a cèl·lules immadures i de propagació lenta, mentre que l'altra són noseminomes, a cèl·lules més madures, de propagació ràpida i més freqüent a edats més joves.

El tractament pot incloure radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia. L'extirpació del testicle és sovint suficient per a curar al malalt. Aquesta malaltia té un índex de curació força alt, de l'entorn del 90%, si no s'ha metastatitzat.[2] Fins i tot per als relativament pocs casos en què el càncer maligne s'ha estès àmpliament, la quimioteràpia moderna ofereix una taxa de curació d'almenys 80%.[3] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys al voltant del 94%.[4]

Signes i símptomes

[modifica]

Un dels primers signes de càncer testicular és sovint un bony o inflor en els testicles. Els EUA Preventive Services Task Force (USPSTF) desaconsella cribratge de rutina per al càncer de testicle en adolescents i adults asimptomàtics, el que significa que els homes no han de realitzar de rutina l'autoexamen testicular.[5] Aquesta pràctica va ser encoratjada en el passat, però les proves científiques actuals suggereixen que la detecció del càncer testicular no condueix a la disminució de la morbiditat i la mortalitat.[6] No obstant això, la Societat Americana del Càncer suggereix que alguns homes han d'examinar els testicles mensualment, especialment si tenen antecedents familiars d'aquest càncer.[7]

Els símptomes també poden incloure un o més dels següents:

  • tumoració en un testicle que pot o no ser dolorosa[8][9]
  • dolor agut o sord a la part baixa de l'abdomen o en l'escrot[9]
  • sensació sovint descrita com "pesadesa" a l'escrot[9]
  • augment de les mames (ginecomàstia) pels efectes hormonals de la β-hCG[8][9]
  • dolor lumbar (lumbàlgia) quan el tumor està disseminat als ganglis limfàtics al llarg de l'esquena[8][9]

No és molt comú que el càncer testicular s'estengui a altres òrgans, a més dels pulmons. Llavors poden estar presents els següents símptomes:

  • dificultat per respirar (dispnea), tos o expectoració amb sang (hemoptisi) de metàstasi als pulmons[8][9]
  • una tumoració al coll a causa de la metàstasi als ganglis limfàtics[8][9]

Referències

[modifica]
  1. «El càncer a Girona 2010-12. Projeccions de la incidència 2017.». [Consulta: 28 agost 2020].
  2. «Survival rates for testicular cancer», 2011.[Enllaç no actiu]
  3. Feldman DR; Bosl GJ, Sheinfeld J, Motzer RJ «Medical treatment of advanced testicular cancer». JAMA, 299, 6, 13-02-2008, pàg. 672–684. DOI: 10.1001/jama.299.6.672. PMID: 18270356 [Consulta: 24 juny 2011].
  4. «Resultats dels Registres de Tumors Hospitalaris de l'Institut Català d'Oncologia en aliança amb l’Institut Català de la Salut 2013-2017». [Consulta: 30 agost 2020].
  5. [enllaç sense format] http://www.uspreventiveservicestaskforce.org/uspstf/uspstest.htm Arxivat 2016-05-15 at the Portuguese Web Archive
  6. Screening for testicular cancer: a brief evidence update for the U.S. Preventive Services Task Force. Rockville, MD: Agency for Healthcare Research and Quality; February 2004. http://www.ahrq.gov/clinic/3rduspstf/testicular/testiculup.htm Arxivat 2010-08-23 a Wayback Machine.
  7. Testicular Cancer: Early Detection, Diagnosis, and Staging. July 2010. http://www.cancer.org/Cancer/TesticularCancer/DetailedGuide/testicular-cancer-detection Arxivat 2011-11-21 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Motzer, Robert J.; Bosl, George J. «82. Testicular Cancer». A: Kasper, Dennis L.. Harrison's Principles of Internal Medicine. 16a ed.. McGraw-Hill, 2005, p. 550–553. ISBN 0071391401. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Shaw, Joel «Diagnosis and Treatment of Testicular Cancer». American Family Physician. American Academy of Family Physicians, 77, 4, 15-02-2008, pàg. 469–474. ISSN: 1532-0650. PMID: 18326165 [Consulta: 5 agost 2010].