Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 2009

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eleccions europees de 2009)
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions al Parlament Europeu de 2009
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps4 - 7 juny 2009 Modifica el valor a Wikidata
Data7 juny 2009 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició7 Modifica el valor a Wikidata
2004 Modifica el valor a Wikidata
2014 Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Parlament Europeu (736) Modifica el valor a Wikidata
Format per

Les eleccions al Parlament Europeu de 2009 se celebraren entre el 4 i el 7 de juny a tots els estats de la Unió Europea amb l'objectiu d'escollir els eurodiputats de la setena legislatura del Parlament Europeu, que s'inicià el 2009 i es preveu que es perllongui fins al 2014.

Marc institucional

[modifica]

Data de les eleccions

[modifica]

Les eleccions es van celebrar:

Diputats a escollir per estat

[modifica]
Estat membre 2007 2009
Niça
>2010
Lisboa
     Estat membre 2007 2009
Niça
>2010
Lisboa
     Estat membre 2007 2009
Niça
>2010
Lisboa
Alemanya Alemanya 99 99 96 Txèquia Txèquia 24 22 22 Eslovàquia Eslovàquia 14 13 13
França França 78 72 74 Grècia Grècia 24 22 22 Irlanda Irlanda 13 12 12
Itàlia Itàlia 78 72 73 Hongria Hongria 24 22 22 Lituània Lituània 13 12 12
Regne Unit Regne Unit 78 72 73 Portugal Portugal 24 22 22 Letònia Letònia 9 8 9
Espanya Espanya 54 50 54 Suècia Suècia 19 18 20 Eslovènia Eslovènia 7 7 8
Polònia Polònia 54 50 51 Àustria Àustria 18 17 19 Cyprus Xipre 6 6 6
Romania Romania 35 33 33 Bulgària Bulgària 18 17 18 Estònia Estònia 6 6 6
Països Baixos Països Baixos 27 25 26 Finlàndia Finlàndia 14 13 13 Luxemburg Luxemburg 6 6 6
Bèlgica Bèlgica 24 22 22 Dinamarca Dinamarca 14 13 13 Malta Malta 5 5 6
Total: 785 736 751

Partits polítics europeus

[modifica]

Des de les eleccions europees del 2004 hi ha hagut diversos moviments als escenaris polítics estatals (naixement i dissolució de formacions, fusions de partits, etc..) que han afectat a la configuració dels partits polítics europeus i grups polítics al Parlament Europeu. També hi ha hagut partits polítics que han canviat de referent europeu i, a la vegada, a nivell europeu han aparegut nous moviments o s'han produït canvis a les formacions existents.

Tot i això, la majoria de famílies europees segueixen sense grans canvis: és el cas dels socialdemòcrates del Partit Socialista Europeu, els liberals de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, els socialistes i post-comunistes del Partit de l'Esquerra Europea, els ecologistes del Partit Verd Europeu, els independentistes de l'Aliança Lliure Europea i, en menor mesura, dels conservadors del Partit Popular Europeu (que es veuen afectats per la sortida del Partit Conservador britànic i Partit Demòcrata Cívic txec).

Canvis a nivell europeu

[modifica]
Unió per l'Europa de les Nacions
[modifica]

La Unió per l'Europa de les Nacions (UEN) és un grup polític del Parlament Europeu lligat al partit de l'Aliança per l'Europa de les Nacions (AEN). És una formació política de caràcter nacionalista, conservador i euroescèptic que ha vist variar força la seva configuració darrerament degut a diversos fets:

Tot això, sumat al fet que el Partit Conservador britànic va abandonar el PPE així com els seus companys txecs del Partit Demòcrata Cívic (que van anunciar de treballar al Moviment per la Reforma Europea), fomentà la idea que a la nova legislatura del Parlament Europeu, l'UEN deixaria d'existir com a tal i en el seu lloc apareixeria un nou grup polític conservador i euroescèptic liderat pels tories.

Libertas
[modifica]

Libertas és un partit polític fundat el 2008 pel multimilionari irlandès Declan Ganley i centra el seu discurs en contra de l'actual funcionament de la Unió Europea (el seu punt àlgid fou durant la campanya en contra el Tractat de Lisboa a Irlanda), motiu pel qual la formació és titllada d'euroescèptica. Ideològicament, tot i que Libertas no es defineix gaire, es considera com una organització conservadora, catòlica i, com ja s'ha dit, euroescèptica.

A aquestes eleccions es va presentar en coalició amb diversos partits com ara amb Ciutadans - Partit de la Ciutadania a Espanya, amb el Moviment per França i Cacera, Pesca, Natura i Tradicions a França o amb la coalició Polo dell'Autonomia a Itàlia (de la que formen part grups com La Destra o el Moviment per l'Autonomia).

Partits de nivell estatal-regional
[modifica]

Marc socio-polític

[modifica]

Projeccions de la futura composició del Parlament

[modifica]
Partit / Grup 7-abril 23-abril 7-maig 21-maig 4-juny
Partit Popular Europeu 249 251 249 249 262
Partit Socialista Europeu 209 211 211 208 194
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa 87 83 82 86 83
Conservadors Europeus 58 64 61 62 53
Partit Verd Europeu-Aliança Lliure Europea 39 38 40 41 50
Partit de l'Esquerra Europea 48 46 45 44 40
Independència i Democràcia 17 18 20 19 23
No inscrits 29 25 28 27 31
Font: predict09.eu Arxivat 2009-04-10 a Wayback Machine.

Campanya electoral

[modifica]

Campanya contra l'abstenció

[modifica]

Des de les primeres eleccions europees, el 1979, l'abstenció ha anat augmentant fins a arribar al 54,5% de l'electorat el 2004, havent-hi estats, com Eslovàquia, on arribà fins al 83%. Per tal d'evitar uns nivells de participació tan reduïts, el Parlament Europeu va realitzar una campanya arreu de la Unió Europea, tractant d'incentivar a la ciutadania de fer ús del seu dret a vot. Aquesta campanya, que té un eslògan comú per a tota la Unió, "tu decideixes", compta amb la instal·lació de panells publicitaris i amb l'ús de xarxes socials com Facebook, entre d'altres, que incloïen preguntes sobre temes cabdals de la campanya electoral com ara la immigració, l'energia o conciliació de la vida laboral i familiar.

Presidència de la Comissió Europea

[modifica]

Històricament, només el socialista Jacques Delors ha aconseguit ser reelegit com a President de la Comissió Europea (fou president des de 1985 fins a 1995). El llavors president conservador José Manuel Durão Barroso optava a ser el segon president que aconseguís la reelecció i comptà amb el suport del Partit Popular Europeu, el seu partit, i de la major part dels presidents dels Estats membres (inclosos líders socialistes com ara l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero o el britànic Gordon Brown).

D'altra banda, existí un moviment opositor a Barroso en el que es trobava el Partit Socialista Europeu (tret d'algunes personalitats destacades com ara els esmentats Zapatero i Brown), el Partit Verd Europeu, l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa o el Partit de l'Esquerra Europea. Dins d'aquest moviment, un sector important veia en el líder dels socialistes europeus, Poul Nyrup Rasmussen, el millor candidat per a succeir a Barroso.

Resultats

[modifica]

Generals

[modifica]
Partit / Grup Escons Dif. Esc. 2004
Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus 264 -24
Partit Socialista Europeu 161 -56
No inscrits 110 +80
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa 83 -17
Els Verds-Aliança Lliure Europea 53 +10
Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica 33 -8
Independència i Democràcia 18 -4
Unió per l'Europa de les Nacions 14 -30
736 -49

Per estat

[modifica]
Grup polític
Estat
PPE-DE PSE ALDE Verds-ALE EUE-EVN UEN ID Altres
(incl. No Inscrits)
MPEs Participació
Alemanya Alemanya 34 (CDU)
8 (CSU)
23 (SPD) 12 (FDP) 14 (Grüne) 8 (Linke) 99 43,3%
Àustria Àustria 6 (ÖVP) 4 (SPÖ) 2 (Grüne) 3 (Martin)
2 (FPÖ)
17 45,97%
Bèlgica Bèlgica 3 (CD&V)
1 (N-VA)
1 (CDH)
1 (CSP-EVP)
3 (PS)
2 (SP.A)
3 (OpenVLD)
2 (MR)
1 (Groen!)
2 (Ecolo)
2 (VB)
1 (LDD)
22 91%
Bulgària Bulgària 5 (GERB)
1 (SDS/DSB)
4 (BSP) 3 (DPS)
2 (NDSV)
2 (Attack) 17 37,49%
Dinamarca Dinamarca 1 (C) 4 (A) 3 (V) 2 (F) 1 (N) 2 (O) 13 59,5%
Eslovàquia Eslovàquia 2 (SDKÚ-DS)
2 (KDH)
2 (SMK)
5 (Smer) 1 (SNS)
1 (LS-HZDS)
13 19,63%
Eslovènia Eslovènia 2 (SDS)
1 (NSi)
2 (SD) 1 (LDS)
1 (Zares)
7 28,02%
Espanya Espanya 23 (PP) 21 (PSOE) 2 (CpE) 1 (EdP)
1 (ICV)
1 (IU) 1 (UPyD) 50 46,0%
Estònia Estònia 1 (IRL) 1 (SDE) 1 (RE)
2 (KE)
1 (Tarand) 6 43,9%
Finlàndia Finlàndia 3 (Kok.)
1 (KD)
2 (SDP) 3 (Kesk.)
1 (SFP)
2 (Vihr.) 1 (PS) 13 40,3%
França França 24 (UMP)
3 (NC)
2 (LGM)
14 (PS) 6 (MoDem) 14 (E-É) 5 (FG) 1 (Libertas) 3 (FN) 72 40,48%
Grècia Grècia 8 (ND) 8 (PASOK) 1 (Greens) 2 (KKE)
1 (SÍRIZA)
2 (LAOS) 22 52,63%
Hongria Hongria 14 (Fidesz-MPP)
1 (MDF)
4 (MSZP) 3 (Jobbik) 22 36,28%
Irlanda Irlanda 4 (FG) 3 (Lab) 3 (FF)
1 (Harkin)
1 (SP) 12 57,6%
Itàlia Itàlia 29 (PdL)
5 (UDC)
1 (SVP)
7 (IdV) 9 (LN) 21 (PD) 72 65,05%
Letònia Letònia 1 (JL) 1 (LPP/LC) 1 (PCTVL) 1 (TB/LNNK) 2 (SC)
2 (PS)
8 52,57%
Lituània Lituània 4 (TS-LKD) 3 (LSDP) 1 (DP)
1 (LRLS)
2 (TT) 1 (LLRA) 12 20,54%
Luxemburg Luxemburg 3 (CSV) 1 (LSAP) 1 (DP) 1 (déi gréng) 6 91%
Malta Malta 2 (PN) 3 (PL) 5 78,8%
Països Baixos Països Baixos 5 (CDA) 3 (PvdA) 3 (VVD)
3 (D66)
3 (GL) 2 (SP) 2 (CU-SGP) 4 (PVV) 25 36,9%
Polònia Polònia 25 (PO)
3 (PSL)
7 (SLD-UP) 15 (PiS) 50 24,53%
Portugal Portugal 8 (PSD)
2 (CDS/PP)
7 (PS) 2 (CDU)
3 (BE)
22 36,77%
Txèquia Txèquia 2 (KDU–ČSL) 7 (ČSSD) 4 (KSČM) 9 (ODS) 22 28,22%
Romania Romania 10 (PD-L)
2 (UDMR)
1 (Băsescu)
11 (PSD-PC) 5 (PNL) 1 (Tőkés) 3 (PRM) 33 27,67%
Suècia Suècia 4 (M)
1 (KD)
5 (S) 3 (FP)
1 (C)
2 (MP) 1 (V) 1 (PP) 18 45,53%
Regne Unit Regne Unit 13 (Lab) 11 (LD) 2 (GPEW)
2 (SNP)
1 (PC)
1 (SF) 13 (UKIP) 26 (Con/UCUNF)
2 (BNP)
1 (DUP)
72 34,48%
Cyprus Xipre 2 (DISY) 1 (EDEK) 2 (AKEL) 1 (DIKO) 6 58,88%
Total 264 161 83 53 33 14 18 110 736 43,24%
Grup parlamentari PPE-DE PSE ALDE Verds-EFA EUE-EVN UEN ID Altres
(incl. No Inscrits)
MPEs Participació
Total anterior
(absoluta)
288 (−24) 217 (−56) 100 (−17) 43 (+10) 41 (−8) 44 (−30) 22 (−4) 30 (+80) 785 (–49)
Total anterior
(ajustada)
244 (+20) 196 (−35) 88 (−5) 40 (+13) 38 (−5) 24 (−10) 21 (−3) 85 (+25) 736 (±0)

Les eleccions als Països Catalans

[modifica]

Diputats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]