Vés al contingut

Supergrup de la högbomita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Grup de la nigerita)
Infotaula de mineralSupergrup de la högbomita
Grup de minerals
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal i hexagonal
Més informació
Referències[1]

El supergrup de la högbomita és un grup de minerals de la classe dels òxids. Està format per tres grups: el grup de la högbomita, el grup de la nigerita i el grup de la taaffeïta, i per dues espècies que no es troben classificades a cap dels grups anteriors: la magnesiobeltrandoïta-2N3S i la zincovelesita-6N6S. Rep el nom en honor d'Arvid Gustav Högbom (Vännäs, Västerbotten, Suècia, 11 de gener de 1857 - comtat d'Uppsala, Suècia, 19 de gener de 1940), professor de mineralogia i geologia a la Universitat d'Uppsala (Suècia), qui havia col·laborat amb el premi Nobel Svante Arrhenius.[2]

Grup de la högbomita

[modifica]

El grup de la högbomita està format per vuit espècies: ferrohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, magnesiohögbomita-2N2S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N4S, magnesiohögbomita-6N12S, zincohögbomita-2N2S i zincohögbomita-2N6S.[3] La ferrohögbomita-6N12S, la magnesiohögbomita-2N3S i la magnesiohögbomita-6N12S cristal·litzen en el sistema trigonal; les altres espècies ho fan en el sistema hexagonal.

Espècie Fórmula
Ferrohögbomita-2N2S (Fe,Mg,Zn,Al)₃(Al,Ti,Fe)₈O15(OH)
Ferrohögbomita-6N12S [(Fe2+,Mg,Zn)₅(Al,Ti,Fe3+)₁₂O23(OH)]₆
Magnesiohögbomita-2N2S (Al,Mg,Fe,Ti)22(O,OH)32
Magnesiohögbomita-2N3S (Mg,Fe,Zn,Ti)₄(Al,Fe)10O19(OH)
Magnesiohögbomita-2N4S (Mg8.43Fe2+
1.57
)sum=10Al22Ti4+
2
O46(OH)₂
Magnesiohögbomita-6N12S Mg₅Al11TiO23(OH)
Zincohögbomita-2N2S [(Zn,Al,Fe2+)₃(Al,Fe3+,Ti)₈O15(OH)]₂
Zincohögbomita-2N6S [(Zn,Mg)₇(Al,Fe3+,Ti)16O31(OH)]₂

Grup de la nigerita

[modifica]

Aquest grup està format per sis espècies: ferronigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S i zinconigerita-6N6S.[4] Totes aquestes espècies cristal·litzen en el sistema trigonal.

Espècie Fórmula
Ferronigerita-2N1S (Al,Fe,Zn)₂(Al,Sn)₆O11(OH)
Ferronigerita-6N6S (Al,Fe,Zn)₃(Al,Sn,Fe)₈O15(OH)
Magnesionigerita-2N1S (Mg,Al,Zn)₂(Al,Sn)₆O11(OH)
Magnesionigerita-6N6S (Mg,Al,Zn)₃(Al,Sn,Fe)₈O15(OH)
Zinconigerita-2N1S (Zn,Al,Mg)₂(Al,Sn)₆O11(OH)
Zinconigerita-6N6S Zn₃Sn₂Al16O30(OH)₂

Grup de la taaffeïta

[modifica]

Aquest grup està format per cinc espècies: ferrotaaffeïta-2N'2S, ferrotaaffeïta-6N'3S, magnesiotaaffeïta-2N'2S, magnesiotaaffeïta-2N'2S2 i magnesiotaaffeïta-6N'3S.[5] La ferrotaaffeïta-2N'2S i la magnesiotaaffeïta-2N'2S cristal·litzen en el sistema hexagonal, mentre que la resta ho fan en el trigonal.

Espècie Fórmula
Ferrotaaffeïta-2N'2S Be(Fe,Mg,Zn)₃Al₈O16
Ferrotaaffeïta-6N'3S (Be,Zn,Mg)FeAl₄O₈
Magnesiotaaffeïta-2N'2S Mg₃Al₈BeO16
Magnesiotaaffeïta-2N'2S2 Mg₃BeAl₈O16
Magnesiotaaffeïta-6N'3S Mg₂BeAl₆O₁₂

Als territoris de parla catalana ha estat trobada una de les espècies d'aquest grup: la magnesiotaaffeïta-6N'3S. Va ser descrita a les mines de Costabona, a la localitat de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir.[6]

Altres minerals del supergrup

[modifica]

A banda dels minerals que formen part dels altres tres grups hi ha dues espècies que, tot i integrar els supergrup de la högbomita, no estan classificats a dins de cap grup: la magnesiobeltrandoïta-2N3S i la zincovelesita-6N6S. Totes dues cristal·litzen en el sistema trigonal.

Espècie Fórmula
Magnesiobeltrandoïta-2N3S (Mg₆Al₂)(Al18Fe3+₂)O38(OH)₂
Zincovelesita-6N6S Zn₃(Fe3+,Mn3+,Al,Ti)₈O15(OH)

Referències

[modifica]
  1. «Högbomite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
  2. «Högbomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
  3. «Högbomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
  4. «Nigerite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
  5. «Taaffeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
  6. Michel Dubru «Pétrologie et géochimie du marbre à brucite et des borates associés au gisement de tungstène de Costabonne (Pyrénées Orientales, France)» (en francès). Sciences de la Terre. Université Catholique de Louvain, 1986, pàg. 930 [Consulta: 21 març 2022].