Vés al contingut

Lluís I de Provença

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís I d'Anjou)
Plantilla:Infotaula personaLluís I de Provença

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis Ier d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1339 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1384 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Bisceglie (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBisceglie Modifica el valor a Wikidata
Governador de Bretanya
Comte d'Anjou
Duc d'Anjou
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Provença i Forcalquer (1382–1384)
Rei titular de Nàpols (1382–1384)
Duc de Calàbria (1380–1382)
Duc d'Anjou (1360–1384)
Senyor de Guisa (1360–1384)
Comte del Maine (1351–1384)
Comte d'Anjou (1351–1360) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Valois-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Blois-Châtillon (1360 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria d'Anjou, Lluís II de Provença, Carles d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II de França Modifica el valor a Wikidata  i Bona de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria de França
Joana de Valois
Isabel de Valois i de Luxemburg
Carles V de França
Felip II de Borgonya
Joan I de Berry Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Lluís I

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orígens familiars

[modifica]

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

Joventut

[modifica]
Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tron

[modifica]

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.

Referències

[modifica]
  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002.  Arxivat 2016-08-29 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]


Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

1383-1384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo