guimbarda

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡimˈbar.də/, occidental /ɡimˈbaɾ.ða/
• Rimes: -aɾda
• Etimologia: Del francès guimbarde, d'origen occità aplicat a un tipus de dansa, segle XX.

Nom

guimbarda f. ‎(plural guimbardes)

1. Instrument idiòfon petit en forma de lira que se subjecta amb les dents i es fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d'acer col·locada paral·lelament a les dues branques de la lira.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Maultrommel ^(de) f.
• Anglès: jew's harp ^(en)
• Castellà: armónica de boca ^(es), aura ^(es), guimbarda ^(es)
• Francès: guimbarde ^(fr)
• Suec: mungiga ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: guim·bar·da (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot
• guimbarda. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ɡimˈbaɾ.ða\
• Rimes: -aɾda

Nom

guimbarda f. ‎(plural guimbardas)

1. guimbarda

Sinònims

• armónica de boca
• aura

Miscel·lània

• Síl·labes: guim·bar·da (3)

Vegeu també

• guimbarda. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].