Vés al contingut

cognatio

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /kɔˈŋnaː.tɪ.oː/
  • Etimologia: Format per la unió del prefix co- («amb») i -gnatus, procedent de natus , participi del verb llatí nascere ‎(«néixer»).

cognātiō f. ‎(genitiu cognātiōnis)

  1. parent
  2. Consanguinitat, relació entre persones amb un mateix avantpassat.
  3. Afinitat, relacionat per una mateixa naturalesa, característica o funció anàloga.

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cognātiō cognātiōnēs
Vocatiu cognātiō cognātiōnēs
Acusatiu cognātiōnem cognātiōnēs
Genitiu cognātiōnis cognātiōnum
Datiu cognātiōnī cognātiōnibus
Ablatiu cognātiōne cognātiōnibus