Vés al contingut

escotar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əs.kuˈta/
balear /əs.koˈta/, /əs.kuˈta/
Occidental:  nord-occidental /es.koˈta/
valencià /es.koˈtaɾ/, /es.koˈta/
Informal:  nord-occidental /as.koˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: escotà
  • Etimologia: [1] De escot, segle XIII.
  • Etimologia: [2] Probablement de prefix es- i cota ‎(«vestidura defensiva amb cises pels braços»).

Verb

[modifica]

escotar trans.

  1. Pagar l'escot o la part que toca a cadascú en alguna despesa comuna.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

escotar trans., pron. ‎(pronominal escotar-se)

  1. Tallar de tal manera el vestit que es mostra la gargamella i part del pit; fer escotadura.
  2. (pronominal) espitregar-se

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: escoto, escota, escotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /es.koˈtaɾ/, meridional /eh.koˈtaɾ/
Americà: alt /es.k(o)ˈtaɾ/, baix /eh.koˈtaɾ/

Verb

[modifica]

escotar ‎(present escoto, passat escoté, futur escotaré)

  1. escotar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·co·tar (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aceorst)

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /es.kuˈta/

Verb

[modifica]

escotar

  1. escoltar