Vés al contingut

fiu

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

fiu

  1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de fer.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fui

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

fiu

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

[modifica]

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfiw/
  • Àudio: Bearn

fiu m. ‎(plural fius)

  1. fill

Sinònims

[modifica]

Romanès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈfiw/
  • Etimologia: Del llatí filius.

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

  1. fill

Declinació

[modifica]
Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) fiu fiul (niște) fii fiii
Genitiu-datiu (unui) fiu fiului (unor) fii fiilor
Vocatiu fiule fiilor


Tahitià

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfi.u/

Verb

[modifica]

fiu

  1. estar cansat, fastiguejat
  2. estar-ne tip, fart

Notes

[modifica]

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

Sinònims

[modifica]