Vés al contingut

merci

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.si/
  • Etimologia: Del francès merci, principi del segle XX. Doblet de mercès.

Interjecció

[modifica]

merci

  1. (col·loquial, central) gràcies
    «–Merci. Afers de negocis… –ens digué Veronique amb un to poc convincent.» (Àlan Greus, L'art de Raimon, pàg. 39, 1998, ISBN 9788489663251)

Notes

[modifica]
  • D’ús informal en substitució del tradicional i formal mercès. Vegeu les notes a gràcies.
  • Es fa servir en relacions amb familiaritat o bé en situacions de cortesia traient importància a l’agraïment.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]

Interjecció

[modifica]

merci !

  1. gràcies, mercès

Compostos i expressions

[modifica]

Descendents

[modifica]

merci f. ‎(incomptable)

  1. mercè

merci m. ‎(plural mercis)

  1. gràcies, mercès

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre merci

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.kiː/

mercī

  1. datiu singular de merx